Dolor d’espatlla: utilització apropiada de les proves de diagnòstic per la imatge

Altres autors/es

[López-Aguilà S, Almazán C, Solà-Morales O] Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS), Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Spain. [Surís X, Larrosa M] Pla director de malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Spain. [Galimany J] Direcció General de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris, Programa per al Desenvolupament del Diagnòstic per la Imatge, Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, Barcelona, Spain

Departament de Salut

Data de publicació

2017-09-27T08:07:57Z

2017-09-27T08:07:57Z

2011-07



Resum

Dolor d'espatlla; Diagnòstic per la imatge


Dolor de hombro; Diagnóstico por la imagen


Shoulder pain; Diagnostic imaging


Objectius: l’objectiu d’aquest document va ser consensuar els procediments diagnòstics a utilitzar en situacions clíniques comunes en el dolor d’espatlla no traumàtic, per tal de reduir la variabilitat de la pràctica clínica i adequar les tecnologies segons la seva capacitat diagnòstica i la patologia a estudiar, tenint en compte els riscos per a la salut. Metodologia: seguint el model de l’ACR (American College of Radilogy) i els seus grups de diagnòstic apropiat (appropriateness criteria) es va aplicar el mètode RAND modificat. Es va demanar a un grup de professionals (reumatòlegs, traumatòlegs, rehabilitadors i metges d’atenció primària) que puntuessin de 0 (poc apropiat) a 9 (molt apropiat) l’ús de cinc tecnologies en sis situacions clíniques diferents considerades com a freqüents durant tres rondes consecutives. Resultats: en el dolor d’espatlla la radiologia convencional, l’ecografia i la ressonància magnètica poden ser apropiades en les diferents situacions clíniques descrites. Al contrari la tomografia computada i la gammagrafia òssia no es valoren com a apropiades en cap dels escenaris proposats. Conclusions: la radiologia convencional és l’exploració inicial apropiada en les situacions clíniques proposades. En algunes d’elles no serà suficient i caldrà complementar-la amb l’ecografia i/o ressonància magnètica.


Objetivos: el objetivo de este documento fue consensuar los procedimientos diagnósticos a utilizar en situaciones clínicas comunes en el dolor de hombro no traumático, para reducir la variabilidad de la práctica clínica y adecuar las tecnologías según su capacidad diagnóstica y la patología a estudiar, teniendo en cuenta los riesgos para la salud. Metodología: siguiendo el modelo de la ACR (American College of Radilogy) y sus grupos de diagnóstico apropiado (appropriateness criteria) se aplicó el método RAND modificado. Se pidió a un grupo de profesionales (reumatólogos, traumatólogos, rehabilitadores y médicos de atención primaria) que puntuaran de 0 (poco apropiado) a 9 (muy apropiado) el uso de cinco tecnologías en seis situaciones clínicas diferentes consideradas como frecuentes durante tres rondas consecutivas. Resultados: en el dolor de hombro la radiología convencional, la ecografía y la resonancia magnética pueden ser apropiadas en las diferentes situaciones clínicas descritas. Por el contrario la tomografía computarizada y la gammagrafía ósea no se valoran como apropiadas en ninguno de los escenarios propuestos. Conclusiones: la radiología convencional es la exploración inicial apropiada en las situaciones clínicas propuestas. En algunas de ellas no será suficiente y habrá que complementarla con la ecografía y/o resonancia magnética.


Objectives: the aim was seeking consensus to diagnostic procedures used in common clinical situations in non-traumatic shoulder pain, to reduce the variability of clinical practice and adapt technologies according to diagnostic and pathology in study, taking into account risks to human health. Methodology: Following the model of ACR (American College of Radiology) and their appropriate diagnosis groups (appropriateness criteria) was applied the RAND method. We asked a group of professionals (rheumatologists, traumatologists, rehabilitation, radiologist and primary care physicians) who scored from 0 (not appropriate) to 9 (very appropriate) the use of five technologies in six different and frequent clinical situations during three consecutive rounds. Results: in the shoulder pain conventional radiology, ultrasound and magnetic resonance imaging may be appropriate in the different described clinical situations. The contrast computed tomography and scintigraphy hasn't been valued like appropriate in any of the proposed scenarios. Conclusions: conventional radiology examination is appropriate in the initial clinical situations proposed. Some of them will not suffice and must be complemented with ultrasound and / or MRI.

Tipus de document

Informe


Versió publicada

Llengua

Català

Publicat per

Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut

Citació recomanada

Aquesta citació s'ha generat automàticament.

Drets

Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 España

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)