Lumbàlgia crònica: utilització apropiada de les proves de diagnòstic per la imatge

Abstract

Lumbàlgia crònica; Diagnòstic; Diagnòstic per la imatge

Lumbalgia crónica; Diagnóstico; Diagnóstico por imagen

Chronic low back pain; Diagnosis; Diagnostic Imaging

Objectius: l’objectiu d’aquest document és consensuar els procediments diagnòstics a utilitzar en algunes situacions clíniques comunes en la lumbàlgia crònica, per tal de reduir la variabilitat de la pràctica clínica i adequar les tecnologies segons la seva capacitat diagnòstica i la patologia a estudiar i els riscos per a la salut. Metodologia: utilitzant una tècnica RAND modificada, s’ha consultat dos col·lectius de professionals (especialistes en diagnòstic per la imatge i clínics) sobre l’ús apropiat de 7 tecnologies en sis condicions clíniques diferenciades. Les puntuacions mitjanes dels grups han estat presentades en dues ocasions al grup per valorar si hi havia convergència cap a un punt. S’han valorat els resultats, si hi havia diferències significatives entre puntuacions i s’ha consensuat entre un grup d’experts el resultat de l’exercici de priorització. Resultats: en lumbàlgia no complicada i sense signes d’alerta no cal fer cap prova d’imatge. En la resta de situacions, la radiografia simple o, alternativament, la ressonància magnètica són les proves d’elecció; es deixa al judici clínic del radiòleg la necessitat de realitzar la prova amb un contrast. La radiculomielografia, la tomografia computada, i la gammagrafia tenen un paper molt més residual en la lumbàlgia. Conclusions: davant un pacient amb lumbàlgia, malgrat tenir a l’abast multitud de proves, són suficients la radiografia simple i la ressonància magnètica.

Objectives: the objective of this document is to agree which diagnostic procedures should be used in some common clinical situations within the chronic low back pain spectra to reduce the variability of clinical practice, to adapt technologies to the pathologies and to reduce the health care risks Methodology: using a modified RAND technique two groups of professionals (specialists in diagnostic imaging and clinical) have been asked to rank the appropriate use of seven technologies in six different clinical conditions. The average group puntuacuions have been presented twice to the group to assess whether there was convergence to a consensus point. Results were evaluated, and statistical differences between groups were checked. A panel of specialists consensuated the final consensus priority setting list. Results: in uncomplicated low back pain and without alarm signs, no imaging test is needed. In other situations, the simple radiograph or alternativement magnetic resonance are the tests of choice; clinical judice is left to the radiologist to decide on the need of contrast. Radiculomielography, Computed Tomography, and scintigraphy have a role much more residual low-back pain. Conclusions: when facing a patient with low-back pain, despite the numerous tests available, simple radiography and magnetic resonance imaging are sufficient to perform the majority of appropriated diagnostic tests.

Objetivos: el objetivo de este documento es consensuar los procedimientos diagnósticos a utilizar en algunas situaciones clínicas comunes en la lumbalgia crónica, a fin de reducir la variabilidad de la práctica clínica y adecuar las tecnologías según su capacidad diagnóstica y la patología a estudiar y los riesgos para la salud. Metodología: utilizando una técnica RAND modificada, se ha consultado dos colectivos de profesionales (especialistas en diagnóstico por la imagen y clínicos) sobre el uso apropiado de 7 tecnologías en seis condiciones clínicas diferenciadas. Las puntuaciones medias de los grupos han sido presentadas en dos ocasiones al grupo para valorar si había convergencia hacia un punto. Se han valorado los resultados, si había diferencias significativas entre puntuaciones y se ha consensuado entre un grupo de expertos el resultado del ejercicio de priorización. Resultados: en lumbalgia no complicada y sin signos de alerta no hay que hacer ninguna prueba de imagen. En el resto de situaciones, la radiografía simple o, alternativamente, la resonancia magnética son las pruebas de elección; se deja al juicio clínico del radiólogo la necesidad de realizar la prueba con un contraste. La radiculomielografia, la tomografía computarizada, y la gammagrafía tienen un papel mucho más residual en la lumbalgia. Conclusiones: ante un paciente con lumbalgia, a pesar de tener al alcance multitud de pruebas, son suficientes la radiografía simple y la resonancia magnética