Estudi de l’efecte conservant en la pell amb segó d’arròs

Abstract

Aquest treball d’investigació tracta sobre l’estudi de diferents mètodes de conservació d’una pell vacuna, emprant un cereal, el segó d’arròs, a curt-mitjà termini. L’objectiu és estudiar una alternativa a la conservació tradicional de la pell vacuna per salat o salmorra i a l’hora reduir la utilització de sal comú com a matèria predominant en la conservació de la pell. Una possible substitució al clorur sòdic, significaria una millora en la sostenibilitat del procés. S’ha analitzat el comportament del segó d’arròs com a possible agent conservant en diferents condicions, estudiant variables com el pH òptim de treball, l’entorn (sec i humit), la temperatura i el temps de conservació. Per constatar l’eficàcia dels diferents mètodes de conservació s’han realitzat proves físiques (detecció de la caiguda del pèl degut al creixement bacterià) i visuals (amb l’indicador Violeta de p-Iodonitrotetrazoli) i s’ha comprovat si canviat el mètode de conservació afecta sobre un wet-blue, realitzant diferents assajos físics. Els resultats obtinguts indiquen que el segó d’arròs es pot fer servir per conservar les pells a curt-mitjà termini reduint considerablement la utilització de clorur sòdic emprat en la conservació de la pell.