Dirofilariosi canina: prevalença, incidència i factors de risc

Abstract

Marc teòric: La dirofilariosi canina és una malaltia parasitària i zoonòtica causada per Dirofilaria immitis, un nematode transmès per mosquits. Aquesta representa un risc tant per a la salut animal com humana i està influenciada per factors ambientals que poden afavorir la seva expansió geogràfica. Mètodes: Mitjançant una revisió bibliogràfica s’han analitzat els aspectes relacionats amb el paràsit, la seva distribució geogràfica, prevalença, clínica, proves diagnòstiques, tractaments i mesures preventives. Paral·lelament, s’ha realitzat una enquesta als centres veterinaris de les comarques del Segrià i la Noguera per avaluar la situació epidemiològica local. Resultats: S’han inclòs 43 publicacions a la revisió, principalment estudis observacionals (2012-2025), on els resultats mostren una distribució global de la malaltia. A Europa la prevalença de la malaltia es situa aproximadament en un 10,39%, amb una expansió cap a zones no endèmiques, especialment al centre i nord. A Espanya, aquests valors oscil·len entre el 3,20% i el 6,47%, amb altes prevalences al sud i les illes (±11%) i una tendència creixent cap al nord (±4,23%; atribuïda al canvi climàtic). Paral·lelament, els resultats de l’enquesta ressalten la presència de la malaltia en la zona, amb casos reportats en un 71,43% dels centres, i amb una major incidència en mascles d’edat adulta (42,9%). Conclusions: Les prevalences de la dirofilariosi canina es mantenen estables, i en increment en algunes zones, una de les principals causes és l’escalfament global que proporciona les condicions òptimes per als vectors transmissors de la malaltia en zones on anteriorment no ho eren. En relació al diagnòstic, es remarca la importància d’aplicar noves eines que permetin individualitzar els tractaments enfocant-los a la disminució en l’ús d’antibiòtics, ja que actualment s’apliquen de forma preventiva en els protocols establerts. Cal destacar la necessitat d’establir programes de vigilància epidemiològica, tractaments antiparasitaris com a principal mesura preventiva, la conscienciació dels propietaris i la formació contínua dels professionals per tal de controlar la malaltia, especialment en zones on la malaltia era considerada inusual.