Paradisos inaccessibles? Anàlisi de les bones pràctiques aplicades en els parcs naturals de Catalunya per un turisme accessible

Abstract

Imagineu-vos que feu un viatge on cada pas es converteix en un obstacle, el desig de conèixer nous paisatges es frenen per barreres invisibles. Aquesta és la realitat diària per a moltes persones amb algun tipus de discapacitat o limitació. El turisme és una activitat la qual tothom hauria de poder gaudir, però en molts casos, s’ha convertit en un luxe inaccessible per aquells que no poden accedir fàcilment a transports, servies, espais públics i encara menys gaudir de manera completa d’espais com parcs naturals. Els parcs naturals són un dels espais més valuosos del patrimoni natural de qualsevol territori, no només per la seva bellesa paisatgística, sinó també pel seu paper fonamental en la conservació de la biodiversitat. Però, realment aquests espais estan preparats perquè totes les persones puguin gaudir-ne en igualtat de condicions? Per a molts, la possibilitat de gaudir d’aquests espais pot quedar restringida per barreres arquitectòniques, la manca d’informació i recursos adaptats. Aquesta situació crea una contradicció: la natura, un espai universal, pensat per a tothom, es converteix en una experiència inaccessible per moltes persones, sigui per limitacions físiques, sensorials o cognitives.

10