L’imperi breu: l’art com a instrument de legitimació en August i Mussolini

Abstract

Aquest treball analitza com l’art i l’arquitectura han estat utilitzats com a instruments de legitimació del poder en dos moments històrics concrets: l’Imperi Romà sota August i la Itàlia feixista sota Benito Mussolini. Mitjançant una comparació de recursos simbòlics, formes artístiques i espais públics, s’examina com ambdós líders van construir una imatge de poder sòlida i atemporal. El treball identifica continuïtats estètiques, apropiacions ideològiques i estratègies de propaganda visual, tot destacant com el feixisme va reinterpretar el passat clàssic per projectar autoritat en el present