Flors i feminitat: pintores de flors a la Barcelona Modernista

Abstract

Aquest treball investiga la relació històrica entre la feminitat i la representació floral en l’art occidental, posant el focus en les dones artistes de la Catalunya modernista. D’una banda, analitza com la vinculació de la dona amb la natura i la construcció simbòlica de la feminitat van dirigir les artistes cap a la pintura floral i la il·lustració botànica, gèneres que eren considerats “apropiats” perquè els tractessin dones. D’altra banda, revisa com es van codificar els ideals de feminitat en l’art de finals del segle XIX, concretament en el Simbolisme i l’Art Nouveau, a través de les flors. El context modernista, amb el seu interès per la natura i l’art decoratiu, va afavorir la presència de motius florals en totes les arts. Això va donar oportunitats a dones artistes per desenvolupar una carrera artística i entrar en els espais públics artístics. El treball explora la vida i la trajectòria d’aquestes artistes. Concretament Visitació Ubach, Emília Coranty, Josefa Teixidor, Antònia Ferreras, Maria Lluïsa Güell i Suzanne Davit

5