El De fato de Bardesanes d'Edessa, en la cruïlla de tradicions culturals de l'antiguitat tardana al Pròxim Orient

Abstract

This article aims to introduce Catalan readers to Bardaisan of Edessa and to the translation (by Joan Ferrer and available to read further on in this issue of tamid) of the only surviving work from the school of this Syriac thinker from the 2nd-3rd century AD: the Book of the laws of the countries, Liber legum regionum, Περὶ εἱμαρμένης, or De fato. The article describes the problems that the text poses, in terms of both authorship and original language (Greek or Aramaic-Syriac), and attempts to situate the main topics discussed (freedom, nature and fate) within the context of the confluence of cultural, philosophical and religious traditions of the Hellenized Near East in Late Antiquity

Aquest article vol presentar al lector català la figura de Bardesanes d’Edessa i la traducció de l’única obra de l’escola d’aquest pensador siríac del segle II-III dC que ens ha pervingut i que es pot llegir a continuació en aquest mateix número de Tamid en traducció de Joan Ferrer: el Llibre de les lleis dels països, Liber legum regionum, Περὶ εἱμαρμένης, o De fato. L’estudi descriu el problemes que el text presenta tant en termes d’autoria com de llengua original (grec o arameu-siríac) i intenta situar els principals temes tractats (llibertat, natura i destí) en el marc de la confluència de tradicions culturals, filosòfiques i religioses del Pròxim Orient hel·lenitzat durant l’antiguitat tardana