Universitat de Girona. Facultat de Dret
Pérez Collados, José María
2024-06
La tendencia en la política criminal europea a lo largo de toda la segunda mitad del siglo XX, y hasta la actualidad, ha sido la de constatar los efectos criminógenos derivados de la pena de prisión y el obstáculo que ésta supone para la reinserción social de los penados, objetivo que todos los ordenamientos constitucionales europeos propugnan tras abrazar el humanismo renovado surgido de las cenizas del terror nazi. Esta constatación de que la prisión es un obstáculo a la consecución de un nuevo objetivo (la idea de reinserción) que ha de presidir la política criminal se tornó especialmente relevante conforme se abandonaba el paradigma de la «última ratio» y se introducían nuevas conductas en el Derecho Penal de menor gravedad que las tradicionalmente sancionadas mediante esta rama del ordenamiento. Todo esto ha hecho que la búsqueda de alternativas a la prisión, pero sobre todo a las penas cortas de prisión (las usadas para castigar estas nuevas conductas delictivas de menor gravedad) se haya convertido, posiblemente, en la gran cuestión de la política criminal contemporánea
The trend in European criminal policy throughout the second half of the 20th century, and up to the present day, has been to recognize the criminogenic effects of the prison sentence and the obstacle it poses to the social reintegration of prisoners, an objective advocated by all European constitutional systems after embracing the renewed humanism that emerged from the ashes of Nazi terror. This recognition that prison is an obstacle to the achievement of a new objective (the idea of reintegration) that must govern criminal policy became especially relevant as the "ultima ratio" paradigm was abandoned and new types of conduct were introduced into criminal law that were less serious than those traditionally sanctioned under this branch of the legal system. All of this has made the search for alternatives to prison, but especially to short prison sentences (those used to punish these new, less serious criminal offenses), possibly the greatest issue in contemporary criminal policy
La tendència a la política criminal europea al llarg de tota la segona meitat del segle XX, i fins a l'actualitat, ha estat la de constatar els efectes criminògens derivats de la pena de presó i l'obstacle que aquesta suposa per a la reinserció social dels penats, objectiu que tots els ordenaments constitucionals europeus propugnen després d'abraçar l'humanisme renovat sorgit de les cendres del terror nazi. Aquesta constatació que la presó és un obstacle a la consecució d'un nou objectiu (la idea de reinserció) que ha de presidir la política criminal, es va tornar especialment rellevant conforme s'abandonava el paradigma de la «última ràtio» i s'introduïen noves conductes al Dret Penal de menor gravetat que les tradicionalment sancionades mitjançant aquesta branca de l'ordenament. Tot això ha fet que la cerca d'alternatives a la presó, però sobretot a les penes curtes de presó (les usades per castigar aquestes noves conductes delictives de menor gravetat) s'hagi convertit, possiblement, en la gran qüestió de la política criminal contemporània
Proyecto / Trabajo fin de carrera o de grado
Castellano
Empresonament -- Alternatives; Alternatives to imprisonment; Penes; Punishment
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Treballs de final de grau [4480]