Gestió del coneixement : conceptualització d'una plataforma virtual. Cas aplicat a PIMES del sector dels serveist tècnics d'enginyeria i arquitectura del territori català

Abstract

El coneixement i la informació es posicionen com a recursos productius de primer ordre, esdevenint els únics mitjans viables de generació de valor a llarg termini (Drucker, 1993). En altres paraules, ja fa més de trenta anys que es prenen aquests dos factors com a actius generadors de valor per les organitzacions empresarials. Per tant, existeix la necessitat de replantejar certs aspectes organitzatius de les empreses per tal de gestionar els recursos esmentats i aquesta és una tasca que encara s’està treballant a escala mundial avui en dia. De fet, les empreses de la societat actual han d’aprofitar el coneixement que es genera en el seu context; canalitzar-ho en l’esforç d’innovació per tal d’aconseguir una millora dels serveis i productes disponibles, avançant cap a una societat més competent i sostenible (World Economic Forum et al., 2020)

Knowledge and information are positioned as primary productive resources, becoming the only viable means of generating long-term value (Drucker, 1993). In other words, for more than thirty years now, these two factors have been considered as value-generating assets by business organizations. Therefore, there is a need to rethink certain organizational aspects of companies in order to manage the aforementioned resources and this is a task that is still being worked on on a global scale today. In fact, companies in today's society must take advantage of the knowledge that is generated in their context; channel it into the innovation effort in order to achieve an improvement in the services and products available, moving towards a more competent and sustainable society (World Economic Forum et al., 2020)