La transició de joves amb discapacitat intel·lectual a la vida adulta: una mirada actual des de l'òptica de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat

Abstract

Despite the theoretical advances developed from international research in recent decades, the transition process to adulthood for young people with intellectual disabilities is still one of the most complex periods in their lives. The enactment of the Convention on the Rights of Persons with Disabilities (United Nations, 2006), which emphasises the person as a subject of rights, highlights the transition process as a key moment in which it is necessary to strengthen the bases that will allow to advance in a series of rights linked to the social inclusion: lifelong learning, work, independent life, community participation, among others. This article reviews the transition process to adult life from the perspective of the Convention on the Rights of Persons with Disabilities (United Nations, 2006) and analyses the potential of a specific tool (Taxonomy 2.0, by Kohler, Gothberg, Fowler i Coyle, 2016) for the design, application, and evaluation of good transition practices

El procés de transició a l’edat adulta dels joves amb discapacitat intel·lectual constitueix encara, malgrat els avenços teòrics desenvolupats a partir de la recerca internacional durant les darreres dècades, una de les etapes més complexes en els seus itineraris vitals. La promulgació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD) (Organització de les Nacions Unides (ONU), 2006), que posa l’accent en la persona com a subjecte de drets, posa en valor el procés de transició com a moment clau en el que cal potenciar les bases que permetran avançar en un seguit de drets vinculats amb la inclusió social: educació i formació al llarg de la vida, treball, vida independent, participació comunitària, entre altres. Aquest article revisa el procés de transició a la vida adulta des de la perspectiva de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (ONU, 2006) i analitza el potencial d’una eina en concret (la Taxonomia 2.0, de Kohler, Gothberg, Fowler i Coyle, 2016) pel disseny, aplicació i avaluació de bones pràctiques de transició