Acceso a datos personales conservados por proveedores de servicios de comunicaciones electrónicas en investigaciones penales según el Tribunal de Justicia de la UE

Abstract

The EU Court of Justice recognises that accessing, holding and transferring electronic personal data, pretrial proceedings which are becoming more and more commonly used in criminal proceedings, constitutes interference in the fundamental rights to private and family life and to personal data protection, and therefore if a public authority attempts to obtain such data, it requires judicial authorisation which must in all cases respect the principle of proportionality and establishes, as a criterion of the evaluation of proportionality, the seriousness of the crimes. It seems, then, that access to electronic personal data in criminal investigation must be strictly limited to the purposes of prevention and the detection of serious crimes, or the trial of such crimes. This leads to the doubt which we attempt to resolve in this work: Can only the examining judge authorise obtaining electronic personal data held by communications service providers when serious crimes are being investigated? Or, in a criminal investigation, should proceedings for obtaining evidence and access to electronic personal data be authorised when the crime is not serious? The CJEU recently gave a response which requires analysis, as it serves to set important criteria that the examining judge must use in the judgement of proportionality which gives the foundation for the authorisation of these kinds of criminal pretrial proceedings

El Tribunal de Justícia de la UE reconeix que l’accés, la conservació i la cessió de dades personals electròniques, una de les diligències d’instrucció cada vegada més utilitzada en el procés penal, constitueix una ingerència en els drets fonamentals a la vida privada i familiar i a la protecció de les dades de caràcter personal, de manera que si una autoritat pública pretén obtenir aquestes dades necessita una autorització judicial que ha de respectar, en tot cas, el principi de proporcionalitat i estableix, com a criteri d’apreciació de la proporcionalitat, la gravetat dels delictes. Sembla, doncs, que l’accés a les dades personals electròniques en la instrucció penal s’haurà de limitar estrictament a finalitats de prevenció i detecció de delictes greus o d’enjudiciament d’aquests delictes. D’aquí sorgeix el dubte que es pretén resoldre en aquest treball: el jutge d’instrucció únicament pot autoritzar l’obtenció de dades personals electròniques conservades pels prestadors de serveis de comunicacions quan s’estiguin investigant delictes greus? o, en una investigació penal, es pot autoritzar una diligència d’obtenció i accés a les dades personals electròniques quan el delicte no és greu? El TJUE ha donat recentment una resposta que cal analitzar, ja que serveix per fixar importants criteris que ha d’utilitzar el jutge d’instrucció en el judici de proporcionalitat que fonamenta l’autorització d’aquest tipus de diligències d’instrucció

Este trabajo se ha realizado en el marco del Proyecto de I+D (DER2017-82146-P)