Educació i immigració: de la ingenuïtat social al compromís pedagògic

Abstract

Aquest text correspon a la lliçó inaugural del curs 2001-2002 de la Societat Catalana de Pedagogia, dictada el dia 9 d’octubre de 2001 a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans

El propòsit d’aquest text és fer una mena de balanç del que han estat els plantejaments teòrics i pràctics de la pedagogia centrada en la immigració i la interculturalitat, fixant-me en dos moments: el de l’emergència d’aquest nou àmbit d’estudi i actuació, que situo en els anys que van de 1989 a 1993; i el de la situació que vivim actualment i que considero significativament diferent. La hipòtesi de partida era que la pedagogia hi havia tingut una presència més aviat subalterna i poc decidida, marcada per la inhibició i la dependència d’altres disciplines científiques, i per una certa ingenuïtat en cercar un territori propi, fins a cert punt incontaminat, diferenciat del contradictori i complex entramat social, ple d’irracionalitats i conflictes. L’argument hipotètic es tancava amb una crida al compromís pedagògic, és a dir, moral i polític, amb tots els ciutadans -tant els que ho són de dret com els que ho són de fet- i amb la comunitat de referència, per contribuir alhora a incrementar els índexs de llibertat, justícia i cohesió social