Liberalism claims that for a subject S to be justified in believing p, a proposition about the external world, on the basis of his senses it is not necessary to be antecedently justified in believing propositions as there is an external world. On the other hand, conservatism claims that to be justified in believing that p on the basis of one’s perception, one must have antecedent justification to believe that p. Intuitively, we are inclined to think that liberalism about the structure of perceptual justification fits better with our epistemic practices. We acknowledge that, although we cannot produce warrant for the background belief in the external world, our empirical beliefs can be perceptually justified. However, I am interested in arguing that conservatism is theoretically better supported than liberalism. The first reason to defend this is based on the fact that in embracing liberalism dogmatism is affected by pervasive problems. The second one comes from recognizing the strength of the argument based on the thesis that experience is theory-laden. But not all are advantages for conservatism. Conservatism is presupposed in contemporary formulations of scepticism through the requirement of prior justification for background assumptions, and this fact compels anti-sceptical conservatives to conceive a non-evidential form of warrant, entitlement, to contest the sceptical threat My main worry is that, although the path of entitlement has some prospects to succeed, this new notion of justification seems to be posed ad hoc for conservatives to solve the sceptical problem. These contents are organized along the three chapters. The result of chapter 1 is a pattern of sceptical argument formed by two premises: P1*, a conservative principle, and P2*. In chapter 2 and chapter 3 two anti-sceptical proposals against the argument sketched in chapter 1 are described. Chapter 2 is devoted to explain and assess a first anti-sceptical proposal that denies P1*: dogmatism. Moreover, in chapter 3, another anti-sceptical strategy is described (the route of entitlement) that contests scepticism denying the plausibility of P2*.

El resultat de la investigació duta a terme durant el període de gaudi de la beca predoctoral FI ha donat lloc de manera especial a dos articles que han estat presentats en diferents seminaris i congressos. Ambdós articles constitueixen part de la meva tesi doctoral. Aquests dos treballs constitueixen la mostra més interessant i original del que ha estat la meva tasca investigadora al llarg dels últims tres anys. L’objectiu últim dels dos treballs és el d’argumentar en contra posicions dogmatistes sobre la justificació de creences perceptives. Aquestes posicions han ressorgit amb força en el marc de l’epistemologia. El seu ressorgiment és deu en part al fracàs d’altres propostes a l’hora d’oferir una resposta satisfactòria a l’escepticisme epistèmic. El dogmatisme, amb la seva proposta liberal sobre l’estructura del la justificació perceptiva, ofereix una proposta antiescèptica que, tot i que potser no convenç a l’escèptic, té la virtut de ser d’allò més intuïtiva. No obstant, tot i l’aparent plausibilitat de la proposta dogmatista, el meu objectiu ha estat mostrar que hi ha greus problemes teòrics que l’afecten. Altres filòsofs ja han ofert objeccions contra aquesta proposta; tanmateix, com intento mostrar en la meva tesi, aquestes objeccions no són definitives, és a dir, el dogmatisme pot donar solució a tots els problemes que aquestes objeccions plantegen. El meu objectiu ha estat oferir dos objeccions contra el dogmatisme que aquest no tingui perspectives de respondre. El primers dels articles que presento a continuació tracta d’argumentar que si la teoria de la càrrega teòrica de l’experiència és vertadera, aleshores el dogmatisme ha de ser fals. El segon dels articles tracta de mostrar que és implausible acceptar el dogmatisme perquè les conseqüències que d’aquesta proposta se’n deriven són clarament inacceptables.