In recent years, the post-production process of music has gained importance among artists and popular opinion. In a lot of cases, recording, producing and mixing shape the song, bringing out what makes it unique and contributing greatly to the interest and attraction of the music. My personal interest in the genre and in music analysis, as well as the lack of research on this matter, have brought out the need to seek for a sonic analysis method for pop music, useful for both, interested amateurs and professional musicians. The question I aim to answer is: How can one, in a systematic way, unfold and describe the sonic elements that characterize pop songs? With this intention, I will explore and describe the features that characterize pop music with the help of digital musical analysis tools. I will demonstrate the approach found in four different practical cases and in the end, I hope to be able to reflect on the way that post-production shapes the music. The work is aimed to serve as a model and a guide to critical listening and sonic analysis based around the book “Recording Analysis: How the Record Shapes the Song'', by professor William Moylan, with the intent to simplify the information found in the book, for its level of specification becomes a wall and a tough endeavor for amateur readers. A new analysis method is conformed, from the key aspects of his methodology, and complemented with theoretical information on sound, psychoacoustics and mixing techniques, to achieve general comprehension on sound and its characteristics, to be applied to analyze pop music The end result is an extensive guide on sonic analysis focused on three main elements we can center on to describe a piece of music: timbre, space and loudness/dynamics. This information is collected via critical listening and contrasted with several digital analysis tools, then structured and compared, to accomplish a general understanding of that piece of music and the contribution that production and mixing make it.

En els últims anys, el procés de postproducció de música ha guanyat importància entre els artistes i l'opinió popular. En molts casos, l’enregistrament, producció i mescla exposen el que fa única a la música i contribueixen en gran mesura a l'interès i l'atracció d’aquesta. El meu interès personal en el gènere pop i en l'anàlisi musical, així com la falta de recerca en aquest tema, han posat de manifest la necessitat de buscar un mètode d'anàlisi sonor per a la música pop, útil tant per a aficionats com per a músics professionals. La pregunta que vull respondre és: Com es poden desenvolupar i descriure, de manera sistemàtica, els elements sonors que caracteritzen les cançons pop? Amb aquesta intenció, exploraré i descriuré les característiques de la música pop amb l'ajuda d'eines digitals d'anàlisi musical i demostraré el mètode trobat en quatre casos pràctics. Al final, espero poder reflexionar sobre la forma en què la postproducció moldeja la música. Aquest treball té com a objectiu servir com a model i guia per a l'escolta crítica i l'anàlisi sonor, basat en el llibre “Recording Analysis: How the Record Shapes the Song'', del professor William Moylan, amb la intenció de simplificar la informació trobada en el llibre, ja que considero que el seu nivell d'especificació dificulta la comprensió per als lectors aficionats. Per aquesta raó, he conformat un mètode d'anàlisi, des dels aspectes clau de la seva metodologia, i complementat amb informació teòrica sobre el so, la psicoacústica i les tècniques de mescla, per aconseguir la comprensió general sobre el so i les seves característiques, que després he aplicat per analitzar música pop. El resultat final és una guia extensa sobre l'anàlisi sonor centrada en tres elements principals sobre els quals podem descriure una peça de música: timbre, espai i sonoritat/dinàmica. Aquesta informació es recopila a través de l'escolta crítica i es contrasta amb diverses eines d'anàlisi digital, després s’estructura i compara, per aconseguir una comprensió general d'aquesta peça de música i entendre com hi contribueixen la producció i la mescla.

En los últimos años, el proceso de postproducción de música ha ganado importancia entre los artistas y la opinión popular. En muchos casos, la grabación, producción y mezcla de una canción exponen aquello que la hace única y contribuye en gran medida al interés y la atracción de la misma. Mi interés personal en el género y en el análisis musical, así como la falta de investigación sobre este tema, han puesto de manifiesto la necesidad de buscar un método de análisis sonoro para música pop, útil tanto para los aficionados como para los músicos profesionales. La pregunta que quiero responder es: ¿Cómo se pueden desarrollar y describir de manera sistemática los elementos sonoros que caracterizan a las canciones pop? Con esta intención, exploraré y describiré las características que particularizan a la música pop con la ayuda de herramientas de análisis musical digital y demostraré el método de análisis encontrado en cuatro casos prácticos. Al final, espero poder reflexionar sobre la forma en que la postproducción moldea la música. Este trabajo tiene como objetivo servir como modelo y guía para la escucha crítica y el análisis sonoro basado en el libro “Recording Analysis: How the Record Shapes the Song'', del profesor William Moylan, con la intención de simplificar la información encontrada en el libro, puesto que considero que su nivel de especificación se convierte en un impedimento para los lectores aficionados. Por esto, he configurado un nuevo método de análisis, desde los aspectos clave de su metodología, y complementado con información teórica sobre el sonido, la psicoacústica y las técnicas de mezcla, para conseguir la comprensión general sobre el sonido y sus características, que luego he aplicado para analizar música pop. El resultado final es una guía extensa sobre el análisis sonoro centrado en tres elementos principales sobre los cuales podemos describir una pieza de música: timbre, espacio y sonoridad/dinámica. Esta información es recopilada a través de la escucha crítica y contrastada con herramientas de análisis digital, después estructurada y comparada, con el fin de conseguir una comprensión general de esta pieza de música y entender de qué manera contribuyen la producción y la mezcla.