Sovint pensem que l’activitat física i l’esport en centres penitenciaris poden servir com a recurs per a ocupar el temps lliure de les persones que estan privades de llibertat. Però un cop assoleixen la llibertat no s’acostuma a pensar si aquesta disciplina i aquests beneficis obtinguts amb la pràctica esportiva, pot ajudar a proporcionar a les persones que han passat per un centre penitenciari els mateixos beneficis a l’altra banda dels murs. Aquest estudi s’ha basat en entrevistes a persones, institucions, entitats, clubs i associacions. L’objectiu principal ha estat el d’analitzar diferents estratègies per al manteniment dels beneficis derivats de la continuïtat de la pràctica esportiva dels interns un cop se surt de la presó a través d’institucions, fundacions, entitats i clubs. L’estratègia ha estat estudiada i proposada a les institucions i agents implicats de la ciutat de Manresa, comarca del Bages, per aconseguir aquesta continuïtat de la pràctica esportiva fora de la presó com a agent rehabilitador i de reinserció.

Sometimes we think the physical activity and sport in prisons are used as a resource to fill the free time of the people who are deprived of liberty. But once they are free we do not wonder if the discipline and benefits of physical activity, may help them at the other side of the walls. This study has been based on interviews to different persons, institutions, organizations, clubs, and associations. The main objective has been to analyze the several strategies for maintaining the benefits derived from the continuity of the practice of sports for inmates once they are released from prison. With the aim of carry on this physical activity through institutions, foundations, organizations, and clubs. The strategy has been studied and proposed to different institutions involved in the city of Manresa, in the Bages region. In order to achieve this continuity of sports practice outside prison as a rehabilitative and reintegration agent.