En la societat actual s'ha produït un augment notable de pares que posen en pràctica un tipus de criança denominada hiperpaternitat, caracteritzada per estar excessivament pendent del fill i oferir-li el major nombre de recursos per a ser reeixit en la societat. Aquest èxit es vincula amb les característiques pròpies de la societat que són el rendiment i la productivitat, vinculades a la constant activitat i la hiperestimulació. Les conseqüències que té la hiperpaternidad en els fills és perjudicial perquè no se'ls permet desenvolupar-se plenament. És per això que es necessiten plantejar unes propostes clares de millora que trenquin amb aquesta mena d'educació.

En la sociedad actual se ha producido un aumento notable de padres que ponen en práctica un tipo de crianza denominada hiperpaternidad, caracterizada por estar excesivamente pendiente del hijo y ofrecerle el mayor número de recursos para ser exitoso en la sociedad. Este éxito se vincula con las características propias de la sociedad que son el rendimiento y la productividad, vinculadas a la constante actividad e hiperestimulación. Las consecuencias que tiene la hiperpaternidad en los hijos es perjudicial porque no se les permite desarrollarse plenamente. Es por eso que se necesitan plantear unas propuestas claras de mejora que rompan con este tipo de educación.

In today's society, there has been a significant increase in parents implementing a type of parenting called hyperpaternity, characterised by being overly prey to the child and giving it the greatest resources to be successful in society. This success is linked to society's characteristic performance and productivity, linked to constant activity and hyperstimulation. The consequences of hyperpaternity on children are harmful because they are not allowed to develop fully. That is why clear proposals for improvement are needed to break with this kind of education.