En 2013 el ayuntamiento de L'Hospitalet de Llobregat decidió convocar un proceso participativo para pensar colectivamente el futuro de la ciudad, ya que con la crisis económica se decidió reflexionar acerca de cómo se debería transformar L'Hospitalet de cara al año 2025, el centenario del año en el que se le otorgó el título de ciudad. En el proceso participativo, llamado L'H on. El futur per endavant, participaron aproximadamente 7.200 personas, tanto presencialmente como online: ciudadanos, expertos, asociaciones vecinales, organizaciones empresariales, entidades, comerciantes y sindicatos de la ciudad. El resultado de ese proceso participativo fue la transformación de la ciudad a partir de la cultura, poniéndola en el centro del debate, ya que no solo genera economía y retorno de esta, sino que puede mejorar la cohesión, la imagen de la ciudad y, en general, la convivencia. Una vez determinado que la cultura sería el factor clave, el ayuntamiento pidió al escritor, filósofo y periodista, Josep Ramoneda, que elaborara un informe, L'Hospitalet i la cultura. Una visió impressionista i algunes propostes, sobre el estado de la cultura y la ciudad, aportando, además, algunas propuestas culturales que se pudieran llevar a cabo en L'Hospitalet, donde Ramoneda planteó la creación de un distrito cultural. La presente investigación, de carácter cualitativo, tiene como objetivo principal analizar el Distrito Cultural de L'Hospitalet para saber las razones por las cuales el ayuntamiento decidió apostar, únicamente, por esta propuesta. Para ello, se analizaron los dos documentos base el Distrito: el de Josep Ramoneda, en el que se sugiere su creación, y del Document inicial de conformació del Districte Cultural de la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat, del arquitecto Miquel Espinet y Ramoneda, en el que se presenta por primera vez el Distrito y sienta sus bases. Además, se han realizado entrevistas a los cuatro actores principales del proyecto: a la alcaldesa de L'Hospitalet, Núria Marín, al ideólogo del proyecto, Josep Ramoneda, al urbanista del Distrito, Miquel Espinet y al encargado de la oficina del Distrito Cultural, Albert Mercadé y se ha asistido a dos encuentros en el que se presentaba el proyecto: a la Global Cultural Districts Network y a la Trobada Ciutat i Cultura. Los resultados del estudio desvelaron que de todas las propuestas sugeridas por Ramoneda, el Distrito Cultural es la única que puede ser una marca y que da la sensación de regeneración de la ciudad en época de crisis económica. Además, no solo genera actividad económica de manera permanente, sino que la transformación del espacio público puede hacer una ciudad más amable, formando lugares de encuentro y solucionando las barreras físicas y culturales que hay en L'Hospitalet. Sin embargo, el proyecto se enfrenta a problemas como la comunicación interna y ha generado críticas desde la oposición, que no comparte el modelo de ciudad que se plantea y que cree que gentrificará la zona y la ciudad, expulsando así a los vecinos.

Al 2013 l'ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat va decidir convocar un procés participatiu per pensar col·lectivament el futur de la ciutat, ja que amb la crisi econòmica es va decidir reflexionar sobre com s'hauria de transformar L'Hospitalet de cara a l'any 2025, el centenari de l'any en el que se li va atorgar el títol de ciutat. Al procés participatiu, anomenat L'H on. El futur per endavant, van participar aproximadament 7.200 persones, tant presencialment com online: ciutadans, experts, associacions veïnals, organitzacions empresarials, entitats, comerciants i sindicats de la ciutat. El resultat d'aquell procés participatiu va ser la transformació de la ciutat a partir de la cultura, posant-la al centre del debat, ja que no només genera economia i retorn d'aquesta, sinó que pot millorar la cohesió, la imatge de la ciutat i, en general, la convivència. Una vegada determinat que la cultura seria el factor clau, l'ajuntament va demanar a l'escriptor, filòsof i periodista, Josep Ramoneda, que elaborés un informe, L'Hospitalet i la cultura. Una visió impressionista i algunes propostes, sobre l'estat de la cultura i la ciutat, aportant a més, algunes propostes culturals que es poguessin dur a terme a L'Hospitalet, on Ramoneda va plantejar la creació d'un districte cultural. La present investigació, de caràcter qualitatiu, té com a objectiu principal analitzar el Districte Cultural de L'Hospitalet per saber les raons per les quals l'ajuntament va decidir apostar, únicament, per aquesta proposta. Per això, es van analitzar els dos documents base del Districte: el de Josep Ramoneda, en el que es suggereix la seva creació, i del Document inicial de conformació del Districte Cultural de la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat, de l'arquitecte Miquel Espinet i Ramoneda, en el que es presenta per primer cop el Districte i assenta les seves bases. A més, s'han realitzat entrevistes als quatre actors principals del projecte: a l'alcaldessa de L'Hospitalet, Núria Marín, a l'ideòleg del projecte, Josep Ramoneda, a l'urbanista del Districte, Miquel Espinet i a l'encarregat de l'oficina del Districte Cultural, Albert Mercadé i s'ha assistit a dues trobades en les que es presentava el projecte: a la Global Cultural Districts Network i a la Trobada Ciutat i Cultura. Els resultats de l'estudi van desvetllar que de totes les propostes suggerides per Ramoneda, el Districte Cultural es l'única que pot ser una marca i que dóna la sensació de regeneració de la ciutat en època de crisi econòmica. A més, no només genera activitat econòmica de manera permanent, sinó que la transformació de l'espai públic pot fer una ciutat més amable, formant llocs de trobada i solucionant les barreres físiques i culturals que hi ha a L'Hospitalet. Malgrat això, el projecte s'enfronta a problemes com la comunicació interna i ha generat critiques des de l'oposició, que no comparteix el model de ciutat que es planteja i creu que gentrificarà la zona i la ciutat, expulsant així als veïns.

In 2013 the L'Hospitalet de Llobregat city council decided to convene a participatory process to collectively deliberate and view the city's future. Given the economic crisis it was decided to ponder how L'Hospitalet should be transformed facing 2025, the one-hundredth anniversary of its declaration as a city. Approximately 7 200 people joined this participatory process called L'H on. El futur per endavant, both physically and on line: citizens, experts, neighbor associations, business organizations, enterprises, tradespeople and unions in the city. Results of this participatory process included the transformation of the city departing from culture, placing it at the center of debate, given that it does not only improve the economy, but it can better cohesion, the city's image and in general, coexistence. Once it was determined culture would be a key factor, the city council requested Josep Ramoneda, writer, philosopher and journalist, to prepare a report on L'Hospitalet i la cultura. Una visió impressionista i algunes propostes, over the state of culture and the city, which would also contribute with some cultural proposals that could be accomplished in L'Hospitalet, where Ramoneda proposed the establishment of a cultural district. The main objective of this qualitative research is to analyze the Cultural District of L'Hospitalet to learn of the reasons why the city council decided to only bet on this proposal. For this purpose, both base documents of the District were analyzed, the one proposed by Josep Ramoneda, which recommends its establishment, and the Document inicial de conformació del Districte Cultural de la ciutat de L'Hospitalet de Llobregat, by architect Miquel Espinet y Ramoneda, which for the first time presents the District and establishes its bases. Interviews have also been conducted with the four main actors in this project: the mayor of L'Hospitalet, Núria Marín; the project's ideologue, Josep Ramoneda; the District's urban developer, Miquel Espinet, and the Cultural District's office manager, Albert Mercadé. Furthermore, two meetings in which the project was introduced have been covered: the Global Cultural Districts Network, and the Trobada Ciutat i Cultura. Results of this survey revealed that all proposals made by Ramoneda, the Cultural District is the only one that can constitute a brand and gives the sense that the city's regeneration in a time of crisis is possible. Besides, it does not only generate a permanent economic activity, but shows that the transformation of public spaces can turn this into a much friendlier city, by establishing meeting gathering places and solving physical and cultural barriers currently existing in L'Hospitalet. Nonetheless, the project faces problems such as internal communication and has generated criticism from the opposition, which does not share the urban model proposed and believes this will cause the gentrification of the zone and the city, thus casting out neighbors.