En el texto se reflexiona sobre la promoción de candidatos a los obispados de Patronato Real del Reino de Nápoles después de la revuelta de Masaniello (1647-1648). La fidelidad a la Corona y la mediación ejercida por parte de algunas familias del Reino de Nápoles próximas al Popolo en la fase final del conflicto favorecieron la promoción de determinados sujetos en los veinte años posteriores a la revuelta y cambios en las dinámicas de atribución de las diócesis regias.En el contexto de la orden teatina, los tres obispos de la familia Lanfranchi representan un caso muy sugestivo. La acción mediadora desarrollada por Girolamo Lanfranchi, obispo de Cava, durante la revuelta y la presencia de sus hermanos Andrea y Vincenzo Lanfranchi en la corte en esos mismos meses, dio lugar a un «juego de equipo» entre hermanos que favoreció la construcción de una identidad familiar, representada en la construcción y decoración del antiguo seminario de Matera, hoy en día conocido como Palazzo Lanfranchi.

El text reflexiona sobre la promoció de candidats als bisbats de Patronat Reial del Regne de Nàpols després de la revolta de Masaniello (1647-1648). La fidelitat a la Corona i la mediació d'alguns membres de famílies properes al Popolo a la fase final del conflicte afavoriren la promoció de determinats subjectes durant els vint anys posteriors a la revolta i canvis en la dinàmica d'atribució de les diòcesis règies.En el context de l'orde teatí, els tres bisbes de la família Lanfranchi representen un cas molt suggestiu. L'acció mediadora desenvolupada per Girolamo Lanfranchi, bisbe de Cava, al llarg de la revolta, juntament amb la presència a la Cort durant els mateixos mesos dels seus germans Andrea i Vincenzo Lanfranchi, va permetre un «joc d'equip» entre els germans que afavorí la construcció d'una identitat familiar, representada en la construcció i decoració de l'antic seminari de Matera, avui conegut com Palazzo Lanfranchi.

The text focuses on the promotion of candidates to the dioceses of the Royal Patronage of the Kingdom of Naples after the revolt of Masaniello (1647-1648). The loyalty and the mediation exercised in the final phase of the conflict by the members of some families closed to the «Popolo» influenced the dynamics of attribution of the Royal Patronage dioceses in the following twenty years.In the context of the Theatine order, the three bishops of the Lanfranchi family represent a very suggestive case. The mediation of Girolamo Lanfranchi, bishop of Cava, during the revolt and the presence of the brothers Andrea and Vincenzo Lanfranchi at the royal court in the same months, gave rise to a «team game» of the brothers. It favored the construction of the reputations of the family which is represented in the construction and decoration of the old Matera seminary, nowadays known as Palazzo Lanfranchi.