Ministerio de Economía y Competitividad de España. 'La construcción de oportunidades educativas para mayores de 16 años: un análisis de las transiciones educativas post-obligatorias en entornos urbanos' (CSO2016-80004P)

Las transiciones a la educación secundaria posobligatoria son un momento clave en la trayectoria educativa de los jóvenes. Las decisiones que los llevan a seguir unos u otros estudios son producto de una agencia delimitada por condicionantes estructurales (Furlong, 2009). Así, las desiguales posiciones sociales son fundamentales para explicar diferencias en su experiencia escolar, sus horizontes de futuro, sus expectativas y sus aspiraciones (Gillborn et al., 2012). Partiendo de este marco, este artículo analiza el impacto de variables de la estructura social y del sistema educativo en la configuración de las expectativas y aspiraciones educativas de jóvenes que acaban de transitar hacia la educación secundaria posobligatoria en la ciudad de Barcelona. El análisis explota las respuestas de un cuestionario distribuido durante el curso 2018-2019 a una muestra de alumnado (N = 1.318) del primer curso de Bachillerato y de Ciclos Formativos de Grado Medio en ocho institutos de la ciudad de Barcelona. Los principales resultados constatan la desigualdad en los perfiles del alumnado que accede a una u otra modalidad de estudios secundarios posobligatorios. Además, profundizan en la comprensión de la interacción y del impacto de elementos estructurales y del sistema educativo sobre la definición de escenarios de futuro desiguales entre el alumnado que sigue la vía académica o la vía profesional, y entre el alumnado de distinto perfil social.

Les transicions a l'educació secundària postobligatòria són un moment clau en la trajectòria educativa dels joves. Les decisions que els porten a seguir uns estudis o uns altres són producte d'una agència delimitada per condicionants estructurals (Furlong, 2009). Així, les desiguals posicions socials són fonamentals per explicar diferències en la seva experiència escolar, els seu horitzons de futur, les seves expectatives i les seves aspiracions (Gillborn et al., 2012). Partint d'aquest marc, aquest article analitza l'impacte de variables de l'estructura social i del sistema educatiu en la configuració de les expectatives i aspiracions educatives de joves que acaben de transitar cap a l'educació secundària postobligatòria a la ciutat de Barcelona. L'anàlisi explota les respostes d'un qüestionari distribuït durant el curs 2018-2019 a una mostra d'alumnat (N = 1.318) del primer curs de Batxillerat i de Cicles Formatius de Grau Mitjà en vuit instituts de la ciutat de Barcelona. Els principals resultats constaten la desigualtat en els perfils de l'alumnat que accedeix a una modalitat o a una altra d'estudis secundaris postobligatoris. A més, profunditzen en la comprensió de la interacció i de l'impacte d'elements estructurals i del sistema educatiu sobre la definició d'escenaris de futur desiguals entre l'alumnat que segueix la via acadèmica o la via professional, i entre l'alumnat de diferent perfil social.

Transitions to post-compulsory secondary education are a crucial moment in the educational trajectory of young people. The decisions that lead them to pursue different educational alternatives are the product of an agency delimited by structural constraints (Furlong, 2009). Thus, their unequal social positions are fundamental to explain differences in their school experience, their future horizons, their expectations and their aspirations (Gillborn et al., 2012). Based on this framework, the paper analyses the impact of variables in the social structure and education system on the configuration of educational aspirations and expectations of young people who have just moved on to upper secondary education in the city of Barcelona. The analysis exploits responses to a questionnaire distributed during the 2018-2019 school year in eight high schools of Barcelona to a sample of students (N=1,318) in their first year of post-compulsory education, in both the vocational and academic track. The main results of the analysis confirm the inequality in profiles of students who access each post-compulsory track. In addition, the findings deepen our understanding of the interaction and impact of structural elements and the educational system on the definition of unequal future scenarios among students following the academic and vocational tracks, and among students from different social backgrounds.