Els usos familiars i socials d'una llengua són dos dels indicadors decisius que donen compte del grau de viabilitat d'un idioma, un dels mecanismes del canvi lingüístic i, en conseqüència, un factor clau per a la pervivència d'una comunitat. La transmissió lingüística es produeix en primera instància de pares a fills i esdevé, així, el primer contacte dels individus amb una llengua: la que resultarà la seva llengua inicial. Si la cadena transmissora intergeneracional té continuïtat al llarg del temps, la comunitat lingüística té assegurada la seva supervivència. Si el mecanisme de transmissió s'interromp, la comunitat esdevindrà gradualment més feble fins a quedar fosa dins una altra o unes altres comunitats. Partint d'aquesta premissa, aquest treball té com a objectiu aprofundir en els usos i les representacions lingüístiques que es donen en divuit famílies etnolingüísticament mixtes formades per un membre d'origen germànic i l'altre nascut a Catalunya, amb fills entre tres i quinze anys. En primer lloc, analitzarem els comportaments idiomàtics familiars i socials declarats pels individus que han format part de la mostra i les eleccions lingüístiques triades per a la transmissió intergeneracional. En segon lloc, veurem quines han estat les estratègies de transmissió intergeneracional utilitzades pels informants i l'adquisició i evolució lingüística dels seus fills, així com els usos declarats en els infants i la transcendència que pot tenir la línia escolar escollida en el comportament idiomàtic dels nens. La informació sobre les identitats i les ideologies lingüístiques també es considera rellevant en un treball d'aquestes característiques. Per aquest motiu, en tercer lloc, constatarem la tinença d'un sentiment d'identificació dels individus participants i de les seves famílies. Finalment, dedicarem un apartat a copsar la percepció que tenen els informants sobre la situació social actual de la llengua catalana i el grau de coneixement que en detecten als seus països. Aquesta aportació, doncs, s'inscriu dins de l'àmbit sociològic de la llengua, la sociologia de l'educació i la psicologia del llenguatge.

The familiar and social uses of a language are decisive indicators of that language's degree of viability. They are also a mechanism of linguistic change and, consequently, a key factor in the continued existence of a community. Language transmission takes place first of all from parents to their children and this is accordingly the individuals' first contact with a language, specifically with the one that will be their first language. If the intergenerational chain of transmission continues over time, the survival of the linguistic community is assured. If the transmission mechanism is broken, however, the community will gradually grow weaker until it finally dissolves into one or more other communities. With this premise as its basis, this paper studies the linguistic uses and representations found in 18 ethnolinguistically mixed families formed by one member of German origin and another born in Catalonia, with children between the ages of 3 and 15 years. Firstly, a study is made of the familiar and social language behaviours reported by the individuals who formed part of the sample and the language choices made with respect to intergenerational language transmission. Secondly, consideration is given to the intergenerational language transmission strategies used by the informants, and the language acquisition and evolution of their children, as well as the uses reported by the children and the significance that the chosen line of studies at school may have on the children's linguistic behaviour. The information about linguistic identities and ideologies is also significant in a study of this type and for this reason, in the third place it is determined whether there exists a feeling of identification on the part of the participating parents and their families. Lastly, consideration is given to the informants' perception of the Catalan language's present social situation and to their assessment of the degree of acquaintance with this situation in their countries. This study is consequently set within the fields of sociology of language, sociology of education and psychology of language.