Este artículo estudia los discursos sobre las transformaciones del trabajo en un contexto de erosión de la ciudadanía intensificada durante la crisis de la última década. Los discursos se han producido dentro de una serie de grupos de discusión integrados por diversos perfiles de individuos de clase media urbana. El análisis se centra en la valoración del cambio en la institución social del trabajo, en relación con otras cuestiones de integración social, como el vínculo entre los ciudadanos y el estado de bienestar y las dimensiones morales atribuidas a las formas actuales de participación social. Los resultados reflejan una percepción común de la situación como un cambio irreversible en las formas de hacer y vivir en sociedad. La crisis no se valora solo como un tiempo de pérdida puntual de empleo y de inestabilidad cíclica, sino como un estadio inicial de una nueva realidad guiada por la incertidumbre, la precariedad y la flexibilidad laboral, generalmente asumidas como parte de cambios definitivos en nuestro modelo de sociedad.

Aquest article estudia els discursos sobre les transformacions del treball en un context d'erosió de la ciutadania intensificada durant la crisi de l'última dècada. Els discursos s'han produït dins d'una sèrie de grups de discussió integrats per diversos perfils d'individus de classe mitjana urbana. L'anàlisi se centra en la valoració del canvi en la institució social del treball, en relació amb altres qüestions d'integració social, com ara el vincle entre els ciutadans i l'Estat de benestar i les dimensions morals atribuïdes a les formes actuals de participació social. Els resultats reflecteixen una percepció comuna de la situació com un canvi irreversible en les formes de fer i viure en societat. La crisi no es valora només com un temps de pèrdua puntual de feina i d'inestabilitat cíclica, sinó com un estat inicial d'una nova realitat guiada per la incertitud, la precarietat i la flexibilitat laboral, generalment assumides com a part de canvis definitius en el nostre model de societat.

This article studies the discourses on the transformation of work in a context of intensified erosion of citizenship during last decade's crisis. Discourses were produced within a series of focus groups made up of diverse profiles of urban middle classes. The analysis focuses on the assessment of changes within work as a social institution, in relation to other social integration issues, such as the link between citizens and the welfare state and the moral dimensions of current forms of social participation. Our results reflect a common perception of the situation as an irreversible change in the ways of doing and living in society. The crisis is not only seen as a time of temporary loss of employment and cyclical instability, but as an initial stage of a new reality guided by uncertainty, precariousness and labor flexibility, generally assumed as part of definitive changes in our society model.