The fierce struggle for television audiences is greatest when the content shown is not strictly entertainment, such as, for example, when specialized knowledge is brought to a wide audience. However, the appearance of new television formats has enabled scientific and technical contents to be brought closer to an unprepared and very diverse audience. What resources do these programs use to achieve this? Is emotionalization, which is increasingly dominant in the media, an important strategy in programs that seek to spread scientific knowledge among the general public? Do they use the pluri-locutionary nature of their discourse to promote understanding of the contents and to capture the viewers' attention? Our research, which forms part of a broader study of new television formats and the communication of knowledge, is the first study on the discourse of the mediatization of knowledge in Spain. The topic is of particular interest because it coincides with the production of innovative television formats that endeavor to capture the interest of sections of the population that usually do not access this type of content. They have an important social function since, as Semir (2011: 19) points out, the knowledge of the world they promote reduces the fear generated in human beings by that which is opaque or unknown, thereby increasing the ability to make decisions and increasing efficiency. Through the linguistic analysis of the statements uttered by the diverse voices of a popular communication program, Quèquicom (Whatwhohow), we will determine which emotions are more present in the program and, therefore, contribute towards its communicative success, and which speakers (presenters, experts or affected individuals) use them more. Determining the resources leading to the success of this program can provide effective tools for other programs with very diverse aims. Studies of this type in Spain have focused on the press but very little on television. This study forms part of a wider research project on new television formats and the communication of knowledge to different audiences and diverse levels of specialization. It has been proven that emotions join together to provide a dramatic progression, based on the tension-relaxation binomial, a progression that holds the audience's interest, in a similar manner to dramatic fiction programs. Moreover, the emotions can be examined in three ways: they can be referred to as a fact in the reality being narrated, expressed by the speakers or triggered in the audience. Lastly, it was also observed that the emotional charge that justifies the presence of affected individuals or witnesses in the majority of television programs spreads to the voices of the presenters themselves. The transmission of emotions is almost as important as that of knowledge.

La lluita ferotge per les audiències televisives ho és més quan el contingut vehiculat no és estrictament d'entreteniment, com, per exemple, quan es pretén fer arribar coneixements especialitzats a una audiència àmplia. Tanmateix, l'aparició de nous formats televisius ha permès l'aproximació de continguts científics i tècnics a un públic poc preparat i molt divers. Quins recursos utilitzen aquests programes per aconseguir-ho? L'emocionalització, que cada vegada domina més els mitjans, és una estratègia important en els programes que volen divulgar coneixements científics entre el públic generalista? Juguen amb la plurilocutivitat del seu discurs per afavorir la comprensió dels continguts i la captació de l'atenció dels teleespectadors? La nostra recerca, wich forms part of a broader study of new television formats and the communication of knowledge, constitueix el primer estudi sobre el discurs de mediatització de coneixements a l'estat espanyol. El tema té un interès especial perquè coincideix amb la producció de formats televisius innovadors que intenten captar l'interès de franges de població que habitualment no accedeixen a aquesta mena de continguts. Tenen una funció social important ja que, tal com recorda de Semir (2011: 19), el coneixement del món que afavoreixen disminueix la por que genera en els éssers humans allò que és opac o desconegut, n'augmenta la capacitat de prendre decisions i n'incrementa l'eficàcia. Mitjançant l'anàlisi lingüistica dels enunciats emesos per les diverses veus d'un programa de divulgació molt seguit pel públic, Quèquicom, arribarem a esbrinar quines emocions hi tenen més presència i, per tant, col·laboren al seu èxit comunicatiu, i quins locutors (conductors, experts o afectats) hi recorren més. Destriar els recursos que menen a l'èxit d'aquest programa pot aportar eines eficaces per a d'altres amb objectius més diversos. A l'Estat espanyol els estudis d'aquesta mena s'han centrat en la premsa però molt poc en la televisió. Aquest estudi forma part d'una investigació més àmplia sobre els nous formats televisius i la divulgació dels coneixement, per a audiències diferents i nivells d'especialització diversos. S'ha pogut comprovar que les emocions s'hi encadenen per oferir una progressió dramàtica, basada en el binomi tensió-relax, progressió que manté l'interès de l'audiència, semblantment a la manera com ho fa un espai dramàtic de ficció. A més, totes les emocions que hi participen poden rebre un triple tractament: poden ser referides com un fet de la realitat narrada, expressades per part dels locutors o derivades en l'audiència. I, finalment, també s'ha vist que la càrrega emocional que justifica la presència dels afectats o testimonis convocats en la majoria de programes televisius es contagia a les veus dels mateixos conductors. La transmissió d'emocions és gairebé tan important com la dels coneixements.