Al llarg de la història els grups dominants han utilitzat la seva posició privilegiada per estigmatitzar com a sectàries totes aquelles iniciatives religioses que poguessin qüestionar l'ordre social existent. En una societat pluralista, els grups poden desenvolupar estratègies de legitimació per fer front a aquest greuge que els deixa en una situació d'inferioritat per competir en el mercat religiós. La primera part del treball se centra justament en la descripció de les estratègies de legitimació que alguns d'aquests grups minoritaris elaboren a l'hora de presentar-se a la resta de la societat. La segona part pren, en canvi, un caire més analític. En aquest apartat es reafirma l'existència d'unes estratègies de legitimació característiques de cadascun dels grups religiosos i s'intenta assenyalar alguns dels factors que en determinen la forma i la capacitat d'incidència.