Las familias catalanas están cambiando rápidamente. A pesar de que España es un país donde las tasas de divorcios han permanecido bajas en comparación con otros países europeos, en Cataluña, más de un 13% de adolescentes de entre doce y dieciséis años viven en un hogar monoparental. A este dato, hay que añadir otro 6% de hijos que residen con un solo progenitor y su nueva pareja (hogar reconstituido). La tendencia indica que, en los próximos años, un mayor número acabará residiendo en algún momento sólo con la madre o también con su nueva pareja. Este artículo explora el papel del padre no residente en el hogar como proveedor de cuidados, apoyo económico y educativo después de una ruptura conyugal. La investigación previa ha relacionado la ausencia del padre biológico con niveles más altos de angustia emocional, desvinculación escolar y con un aumento en índice de delincuencia. A partir de una explotación específica de datos del Panel de Familias e Infancia, nuestra investigación explora la frecuencia y la calidad de la interacción entre los adolescentes y su padre no residente en el hogar habitual de los hijos. Trabajamos con una muestra de 521 adolescentes que viven en hogares monoparentales o reconstituidos (con su madre) y que fueron entrevistados en la primera ola de la encuesta (2006). Basados en análisis estadísticos, nuestros resultados muestran que el apoyo paterno tiene una influencia positiva en los resultados educativos de los adolescentes, además de otras influencias, cuando los vínculos se mantienen fuertes a pesar de vivir en hogares diferentes.

Les famílies catalanes estan canviant ràpidament. Malgrat que Espanya és un país on les taxes de divorcis han romàs baixes en comparació amb altres països europeus, a Catalunya, més d'un 13% dels infants i adolescents entre dotze i setze anys viuen en una llar monoparental. A aquesta dada, cal afegir-hi un 6% de fills i filles que viu amb un sol progenitor i la seva nova parella (llar reconstituïda). La tendència indica que un nombre més gran acabarà residint en algun moment només amb la mare o també amb la seva nova parella. Aquest article explora el paper del pare no resident a la llar dels fills o les filles com a proveïdor de cura, suport econòmic i educatiu després d'una ruptura conjugal. La recerca prèvia ha relacionat l'absència del pare biològic amb nivells més alts d'angoixa emocional, desvinculació escolar i amb un augment en índex de delinqüència. Fent ús de dades del Panel de Famílies i Infància, la nostra investigació se centra en la freqüència i la qualitat de la interacció entre els adolescents i el seu pare no resident. Treballem amb una mostra de 521 adolescents catalans i les seves mares, entrevistats en la primera onada de l'Enquesta (2006). Basats en anàlisis estadístiques, els nostres resultats mostren que el suport patern exerceix una influència positiva en els resultats educatius dels adolescents i les adolescents, a més d'altres influències, quan els lligams es mantenen forts malgrat que visquin en llars diferents.

Les familles catalanes elles sont en train de changer vite. Espagne est un pays où les taxes de divorces ont demeuré basses en comparaison à d'autres pays européens, mais en Catalogne plus d'un 13% des adolescents entre 12 et 16 années habitent en un foyer monoparental. À cette donnée il faut ajouter le 6% qui habite avec un seul progéniteur et son nouveau couple (foyer recomposée). La tendance indique qu'un nombre plus grand est en train de résider en quelque moment seulement avec la mère ou aussi avec le nouveau couple. Cet article explore le rol du père non-résident au foyer comme soutien économique et éducatif après une rupture conjugale. La recherche préalable a lié l'absence du père biologique avec des niveaux plus grands d'angoisse émotionnelle, éloignement scolaire, et avec une augmentation de taxes de délinquance. Faisant usage de données de l'Enquête de Familles et Enfance, notre recherche explore la fréquence et la qualité de l'interaction entre les adolescents et les adolescentes et son père non résident. Nous travaillons avec un échantillon de 521 adolescents catalans et ses mères, entretenus à la première étape de l'Enquête (2006). Basés sur des analyses statistiques, nos résultats montrent que le soutien paternel a une influence très positive sur les résultats éducatifs, et autres, quand les relations entre eux son fortes malgré habiter en foyers différents.

Catalan families are changing rapidly. In a country were divorce rates have remained low in comparison to other European countries, more than 13% of the children's live in a single parent home. In addition, 6% live with a stepparent, and even a larger number will reside with a single parent (usually the mother) or a stepparent at some point. This paper explores the role of non-resident fathers as providers of care, economic support and educational assistance after a divorce. Previous research has related the absence of the biological father with higher levels of emotional distress, school disengagement, and increases in delinquency rates. Using data drawn from the Longitudinal Survey of Families and Childhood, our research focuses on the frequency and quality of interaction between adolescents and their non-resident father. We work with a sample of 521 Catalan adolescents interviewed in the first wave (2006) and their mothers. Based on statistical analyses, our results show that parental support has a positive influence on educational outcomes, net of other influences, when ties between fathers and children remain strong in spite of living apart.