L'estructura prehistòrica de Mas Vilalba presenta un cas d'inhumacions col·lectives inscrit dins del món funerari de l'Edat del Bronze, època que es caracteritza per l'enterrament col·lectiu dels individus, ja sigui en coves o balmes, estructures megalítiques o en fosses de diferents morfologies constructives. L'article presenta l'estudi antropològic que s'ha fet de les restes, posant un especial èmfasi en l'anàlisi de la sepultura des del punt de vista de les pràctiques funeràries. Els resultats paleodemogràfics, els paleopatològics i les qüestions que des de l'estudi tafonòmic es desprenen són les principals bases per a poder arribar a conclusions sobre el reconeixement dels gestos funeraris del grup.

The prehistoric silo in Mas Vilalba presents a case of funerary structure from the Bronze Age, a period characterized by the collective burial of people, either in caves, in megalithic structures or in common graves in different morphologies. The article presents the complete anthropological study, emphasizing the analysis of the burial from the point of view of the funerary practices. The paleodemographic, paleopathological and taphonomic results are the basis to be able to obtain conclusions about the funerary customs of the group.