Este artículo se basa en algunas tendencias actuales en el campo de la psicología moral, que buscan comprender la naturaleza de los juicios y de las acciones morales, incorporando el papel de la afectividad en tales procesos. Para alcanzar este objetivo, se presentan algunos trabajos recientes así como los datos relativos a una investigación, en la cual se pretende identificar y analizar las posibles relaciones entre los estados emocionales, los razonamientos morales y la organización del pensamiento de los sujetos cuando se les pedía que resolvieran conflictos de naturaleza moral. Entre sus resultados, se encontró una fuerte relación entre el estado emocional de los sujetos y la forma en que organizan su pensamiento. A partir de las nuevas contribuciones teóricas que recientemente van surgiendo en este campo de estudio, se discute la necesidad de investigar cómo la educación moral puede ser pautada basándose en principios distintos de aquéllos relacionados con el desarrollo y la construcción de la habilidad racional de justicia. Sin negar la importancia de tal construcción, se defiende el principio de que la educación debe también ocuparse de la construcción y organización de la dimensión afectiva del psiquismo, buscando la formación de personalidades morales que integren en sus juicios y acciones, al mismo tiempo, los intereses personales y los colectivos.

Aquest article es basa en algunes tendències actuals en el camp de la psicologia moral, que busquen comprendre la naturalesa dels judicis i de les accions morals incorporant el paper de l'afectivitat en els esmentats processos. Per aconseguir aquests objectius, es presenten alguns treballs recents com també les dades relatives a una investigació en què es pretén identificar i analitzar les possibles relacions entre els estats emocionals, els raonaments morals i l'organització del pensament dels subjectes quan se'ls demanava que resolguessin conflictes de naturalesa moral. Entre els resultats, es va trobar una forta relació entre l'estat emocional dels subjectes i la forma en què organitzen el seu pensament. A partir de les noves contribucions teòriques que recentment van sorgint en aquest camp d'estudi, es discuteix la necessitat d'investigar com l'educació moral pot ser pautada basant-se en principis diferents d'aquells relacionats amb el desenvolupament i la cons trucció de l'habilitat racional de justícia. Sense negar la importància de tal construcció, es defensa el principi que l'educació ha d'ocupar-se també de la construcció i l'organització de la dimensió afectiva del psiquisme, cercant la formació de les personalitats morals que integrin en els seus judicis i accions, al mateix temps, els interessos personals i els col·lectius.

This work is based on current trends in the field of moral psychology which seek to understand the nature of moral judgments and actions, incorporating the role played by affectivity in such processes. To that effect, some recent works and the data related to a research are presented, in which possible relationships were looked for between emotional states, moral reasoning and the organization of the subject's thoughts when asked to resolve conflicts of moral nature. Among the results, a strong relationship was found between the emotional state of the subjects and the way accoding to which they organized their reasoning. Drawing from recent theoretical contributions to this field os study, it is discussed how moral education can be built upon parameters others than thoswe related the development and the construction of rational ability for justice. Without denying the importance of such construction, it is advocated that education should also concern the construction and organization of the affective dimension of the psyche, seeking the development of moral personalities that integrate, at the same time, personal and collective interests in their judgments and actions.