Aquest article s'aplica un enfocament comparatiu de la gestió del sector petrolier en dos països rics en petroli a l'Orient Mitjà: Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units (EAU). Més explícitament, s'examinen els factors que millor expliquen la variació en les estratègies que han vingut aplicant en el sector des de l'establiment de les seves empreses petrolieres nacionals (NOC). Recorrent a la literatura sobre expropiació / privatització en el camp d'Estudis de l'Energia, en aquest treball es proposa un marc teòric per analitzar la lògica que hi ha al darrera de les diferents formes d'exploració i les estratègies de producció en el sector petrolier. Teòricament, aquesta investigació té com a objectiu avançar en un conjunt d'eines d'anàlisi per abordar millor i entendre els determinants reals del procés de presa de decisions en el upstream. Empíricament, el model es prova en els casos divergents d'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, i una sèrie de lliçons s'han extret. En última instància, aquest treball ha d'augmentar la conscienciació entre els erudits i els polític, tant sobre el poc coneixement que tenim sobre els mecanismes interns que impulsen les estratègies ascendents en el majors estats productor de petroli.

This article applies a comparative approach to the oil sector governance in two petroleum-rich countries in the Middle East: Saudi Arabia and the United Arab Emirates (UAE). More explicitly, it examines the factors which best explain variation in the strategies they have been pursuing in the upstream sector since the establishment of their national oil companies (NOCs). By drawing on the expropriation/ privatization literature in the field of Energy Studies, this paper proposes a theoretical framework to analyze the logics behind different forms of exploration and production strategies in the petroleum sector. Theoretically, this research aims at advancing an analytical toolkit to better address and understand the actual determinants of the decision-making process in the upstream. Empirically, the model is tested on the divergent cases of Saudi Arabia and the UAE, and a number of lessons are drawn. Ultimately, this paper should raise awareness among scholars and policymakers alike about the little knowledge we have on the domestic mechanisms driving the upstream strategies in oil producer states.