El concepte de televisió interactiva s'ha convertit en un comodí de caire polisèmic que s'utilitza per designar tota una gamma d'aplicacions tecnològiques i de pràctiques de comunicació que preveuen alguna forma d'interacció per part del públic. Inclou, per tant, a més de la televisió interactiva pròpiament dita, les diverses formes d'interacció amb la televisió. Aquesta polisèmia dificulta la identificació dels serveis i les polítiques que contribueixin al desenvolupament de la que havia de ser la killer option que afavorís el trànsit de la televisió analògica a la televisió digital, segons els pronòstics d'un gran nombre d'experts. El concepte de televisió interactiva ja va ser explorat amb la tecnologia analògica, però ha sofert un rellançament potent amb l'eclosió de la televisió digital i de les modernes xarxes de telecomunicacions, i molt notablement amb l'internet d'alta velocitat, i encara més en la perspectiva de la convergència tecnològica en curs, que ha de dur a una xarxa global fruit de la cooperació i la simbiosi de tots els recursos de xarxa disponibles.Essent, com és, la confusió la nota dominant, ens proposem establir una tipologia funcional de la televisió interactiva i de les diferents aplicacions d'interacció amb la televisió; fer una topografia de les tecnologies disponibles en l'actualitat com a plataformes per a la televisió interactiva, i classificar-les en funció de les seves prestacions d'interactivitat. Farem una anàlisi completa de l'oferta de programes i serveis que es reclamen d'una manera o altra dins del segment de la televisió interactiva per tal d'establir una tipologia que doni compte de les diferents pràctiques que s'hi duen a terme. Els canvis en curs obliguen a un replantejament del marc regulador capaç de tenir en consideració les complexes manifestacions híbrides que no estaven previstes en les grans regulacions europees del sector audiovisual.Però aquesta regulació no es pot abordar amb els esquemes que ens van ser útils en un altre estadi tecnològic i amb una estabilitat genèrica dels continguts i prestacions de comunicació. El procés de convergència tecnològica i, fins que culmini, les pràctiques simbiòtiques fruit de la cooperació entre les diverses plataformes tecnològiques disponibles presenten un nou panorama de serveis i programes que poden fer perdre de vista allò que és essencial: que la finalitat última són els programes i els serveis, és a dir, els continguts. En el passat, un mitjà era una tecnologia específica i uns continguts que aquesta, i només aquesta, podien transmetre. Avui la situació és una altra i el camp del transport del senyal es pot (i s'ha de) diferenciar dels continguts que es transporten. Aquest treball, tancat al desembre de 2004, i l'esforç tipificador dels continguts de la televisió interactiva, pretén donar elements que puguin ser útils als reguladors a l'hora de contemplar la nova realitat.