Ricard Bosch en la seva tesi doctoral va demostrar que en màquines elèctriques sense ferro al rotor, no es produïen forces de reluctància entre rotor i estator, eliminant la necessitat dels coixinets. Amb aquesta premisa es van dissenyar i construïr la VF-1 i la FM-1, ambdues màquines elèctriques bifàsiques d’inducció sense ferro al rotor.La FM-2 és la següent en la l’evolució d’aquesta tipologia de màquines. Presenta el mateix rotor i estator que la seva antecessora directa, la FM-1, però amb la innovació d’aplicar el concepte de la màquina de Gramme.Així doncs la FM-2, no treballa amb un, sinó amb dos circuits inductors, els quals s’anomenaran inductor primari i inductor secundari, a més a més del rotor. El circuit inductor primari consta de 36 ranures de fil prim per les quals hi circula baixa intensitat. L’inductor secundari consta de 36 conductors actius formats per dues espires de coure recuit d’1/4” tancades sobre sí mateixes (a l’estil de Gramme).Cada ranura del circuit inductor primari tindrà doncs un transformador d’intensitat propi. El fet de tenir un transformador d’intensitat individual per cada ranura permet activar o desactivar aquella ranura en tot instant, per simple commutació dels 36 inductors primaxris. L’avantatge és que permetria poder controlar el número exacte de pols i vies en paral·lel per pol, en cada moment. Teòricament, permetria controlar la corba parell velocitat en tot instant.En aquest treball no només s’explica el concepte teòric, sinó que es du a terme la fabricació i muntatge de l’inductor secundari, així com el disseny de l’inductor primari. També es defineixen les passes a seguir de cara a obtenir el conjunt final format per inductors primari i secundari, i rotor.