El present projecte contempla la millora del traçat de la carretera BV-4241 entre els seus PK 4+000 i 9+000, en els termes municipals de Berga i Capolat. Actualment, l'amplada d'aquest tram en diversos punts és només lleugerament superior als 5 m, i el seu traçat és molt sinuós i altament limitatiu de la velocitat, amb radis de curvatura que en diversos revolts són només d'uns 25 m. S'ha de tenir en compte que, d'acord amb la Norma 3.1-IC (Traçat) de la Instrucció de Carreteres, a la velocitat mínima que es considera per al traçat en planta, 40 km/h, li correspon un radi de 50 m (i això amb el peralt màxim permès, del 7%), i aquest ja és el doble del radi mínim existent. D'altra banda, segons les últimes dades disponibles, la IMD en el PK 16+000 és de 574 (any 2005), i la IMD en el PK 2+050 de 294. La major part de vehicles són turismes, però es dóna el cas que existeix una petita proporció de vehicles pesants articulats. En una carretera d'aquestes característiques, la presència de vehicles pesants articulats representa un greu perjudici per a la circulació, ja que es veuen obligats a envair completament la calçada en diversos revolts, constituint un perill per als usuaris que circulen en sentit contrari. A més, els punts en què és possible l'avançament són molt escassos, per la qual cosa la presència de pesants és un factor addicional que limita la velocitat de circulació. També s'ha de tenir en compte que la IMD no es distribueix uniformement en els diversos dies de la setmana, ja que en dies festius és superior a 800 segons les dades de l'aforament del PK 16+000 (tot i que es pot presumir que, aquests dies, la circulació de pesants articulats és molt menor o fins i tot nul la). Addicionalment, s'ha de tenir en compte el dèficit de comunicacions que pateix la zona. Tot i que l'autovia C-16 connecta Berga amb l'àrea metropolitana de Barcelona, les condicions de la carretera en qüestió provoquen que els municipis a què dóna servei es beneficiïn només parcialment d'aquesta via de gran capacitat, augmentant el temps necessari per accedir-hi. Aquest inconvenient es fa especialment palès en el cas dels municipis de la Vall de Lord (la Coma i la Pedra, Guixers i St. Llorenç de Morunys), situats a l'extrem oposat de la carretera, i que únicament disposen d'una via de comunicació moderna de 24 km de longitud fins a Solsona (encara que, en aquesta via, la velocitat màxima permesa en diversos trams és de només de 50 km/h a causa també de limitacions de traçat). A l'hivern, l'estació d'esquí alpí de Port del Comte, així com la d'esquí nòrdic de Tuixent – la Vansa, actuen com a pols d'atracció de visitants a aquestes poblacions. A l'estiu, la seva oferta cultural i de lleure, juntament amb la gran quantitat de segones residències, també atreu un gran nombre de visitants. Mitjançant una millora de traçat de la carretera, s'aconseguirien diversos objectius: - Reducció del temps de recorregut (a causa tant d'una major velocitat de projecte com de la possibilitat de realitzar avançaments en més punts) - Millora del confort i la seguretat dels usuaris - Augment la connectivitat de tots els municipis, reduint el temps d'accés a la C-16 - Reequilibri territorial, fomentant la instal lació de petites indústries als diversos municipis i millorant la qualitat de vida dels seus habitants Per tal d'assolir aquests objectius es planteja la construcció d'un nou traçat que tingui una velocitat de projecte major, així com una calçada més ampla que l'actual. A l'hora de dissenyar-lo i escollir-lo d'entre les possibles alternatives, s'han tingut en compte els següents aspectes: - Maximitzar, dins del que sigui possible, la velocitat específica de les diverses alineacions que conformen el traçat - Incloure alguns trams amb la visibilitat suficient per a possibilitar avançaments - Aprofitar al màxim el traçat actual, disminuint així el moviment de terres necessari i reduint també l'impacte ambiental de l'obra - Compensar els volums de terraplè i desmunt - Evitar la formació grans terraplens i desmunts, mitjançant la incorporació d'obres de fàbrica (ponts, caixons transversals inferiors...) i túnels i/o falsos túnels