Aquest projecte neix de la necessitat de resoldre unes insuficiències hidràuliques que es
manifesten en forma de desbordaments i aixecaments de tapes a la xarxa de clavegueram
d’Alcoletge una població que ha viscut un fort creixement urbanístic com a conseqüència de la seva
proximitat a la ciutat de Lleida.
En concret, el tram de col·lector a reemplaçar passa de diàmetres de 300 mm en el inici fins a 500
mm a la part baixa.
En un municipi que no disposa de tractament secundari en els seus abocaments a medi, el sistema
de clavegueram s’ha mantingut unitari sense marge per poder assumir nous cabals d’aigües
pluvials generats per l’augment de la impermeabilització, limitant la captació de l’escorrentia i
posant per tant en perill la seguretat de vianants i de vehicles en els esdeveniments de pluja forta.
A partir d’un estudi d’alternatives, es justifica l’elecció d’un clavegueram separatiu en front d’un
unitari i per tant, es decideix que les aigües pluvials discorrin per un col·lector diferent de les
residuals amb l’objectiu de mantenir el grau d’eficiència de depuració de la propera EDAR prevista
a la població i de reduir també les descàrregues de sistemes unitaris fortament contaminants.
L’abast d’aquest projecte és doncs el disseny dels nous col·lectors de residuals i de pluvials i dels
seus elements complementaris: embornals, pous de registre i arquetes de connexió a la xarxa
existent.
El col·lector d’aigües residuals es dissenya per a poder acollir àmpliament un cabal de dilució 1:10
del Qm (cabal mig) que es determina mitjançant conques definides segons la topografia i la xarxa de
clavegueram a les que se’ls hi assigna una població equivalent mitjançant un estudi urbanístic.
S’estudia la dotació i es té en compte el planejament previst al POUM. El col·lector d’aigües pluvials
es dissenya per a que pugui transportar els cabals de pluja generats per una pluja de període de
retorn de 10 anys que hem construït a partir de dades meteorològiques. Aquestes conques pluvials
queden definides mitjançant una impermeabilitat del terreny i es determinen a partir de la orografia i
de la disposició dels carrers.
Els cabals així obtinguts s’introdueixen en un model matemàtic de grau III a on ja s’ha modelitzat la
xarxa a partir de les dades obtingudes per l’aixecament topogràfic i es dimensiona la xarxa de
manera que el flux d’aigua sigui lliure amb un grau d’ompliment inferior al 70% pel cabal de
residuals de dilució 1:10 i sense que el col·lector de pluvials entri en càrrega per la pluja T=10 anys.
També es dimensiona el sistema de captació necessari imposant una alçada de inundació i una
velocitat de l’aigua màximes i se’n resolt la seva disposició en el carrer.
Pel que fa al traçat, s’introdueixen les dades de l’aixecament topogràfic dins un model digital del
terreny i es determina la planta i el perfil de manera a mantenir una profunditat mínima amb un
recobriment suficient tot mantenint el pendent hidràulic, evitant interferències entre els dos
col·lectors i les escomeses dels edificis i mantenint-se a una distancia suficient per assegurar la
estabilitat de la rasa i dels edificis.
Es resolen també els serveis afectats i les expropiacions, la harmonització amb un col·lector unitari
projectat aigües avall, el pla d’obres, la justificació de preus i la gestió de residus.
Per últim, se n’han previst tots els documents necessaris de un projecte constructiu: Memòria del
Projecte, Plànols, Plec de Condicions Tècniques, Estudi de Seguretat i Salut i Pressupost amb el
que s’entenen totalment definides les obres per a la seva correcta execució. |