Els mètodes de conformació de plàstic són la base tecnològica de molts dels components que formen part de la vida quotidiana de la societat actual. En aquest sentit, l’aparició d’una màquina de dimensions reduïdes, robusta i amb una gran flexibilitat pel que fa a la personalització i fabricació de components pot significar un punt i a part en aquest sector industrial tan important. I no només un canvi en el món empresarial, sinó en l’àmbit més privat i personal així com en el món educatiu. La impressora 3D proposa una nova forma de dissenyar i fabricar prototips o sèries curtes i permet una lectura més àmplia i global del que s’entén per procés tecnològic. Implementar la impressora 3D a l’educació secundària permetrà a l’alumnat relacionar-se més estretament amb el procés tecnològic anteriorment citat. Aportarà la possibilitat de fabricar in situ i ràpidament components dissenyats amb un software poc especialitzat. A més a més aquesta implementació en forma de projecte transversal als quatre cursos que ocupa l’ESO pretén que l’alumnat desenvolupi valors com la responsabilitat d’entrega i la precisió alhora de presentar resultats. Un diagrama de temps i una programació detallada posa de manifest la durada del mateix. És per aquest motiu que realitzar una bona tasca de coordinació per part dels docents encarregats d’impartir-lo garantirà l’èxit que pugui tenir. Es tracta d’un projecte innovador que pretén posar en joc una altra manera d’entendre la col·laboració entre alumnes i introduir-los-hi una màquina que formarà part del seu futur personal i professional.