L’article analitza tres aspectes del procés que no solen ser abordats, però que, tanmateix, ens il·lustren molt bé de quina mena de conflicte es tracta. En primer lloc, planteja la pregunta de quin sentit té que una part important de la societat catalana persegueixi la sobirania. En segon lloc, crida l’atenció sobre un tipus de dilema que planteja el procés i que anomenarem existencial. En tercer lloc, destaca la importància del record compartit i del temps a l’hora d’explicar l’emergència i la força del procés. Tots tres aspectes el porten a reforçar la idea que el procés només s’explica (i, per tant, només pot ser comprès i justificat) pel fet que a Catalunya hi ha una realitat nacional, és a dir, un subjecte nacional. La conclusió és que el procés s’ha d'entendre sobretot com a part d’un procés de construcció nacional