Aquest article examina l’adquisició de les propietats morfosintàctiques i discursives dels pronoms clítics catalans en infants de primera llengua portuguès escolaritzats en català en el sistema educatiu andorrà. L’objectiu principal és aportar dades sobre l’ús i el coneixement dels pronoms clítics en l’adquisició del català en un context escolar particular i en una combinatòria lingüística fins ara inexplorada. Si comparem els sistemes pronominals del català i del portuguès, destaquem que, tot i que presenten algunes semblances pel que fa a la forma morfològica dels clítics, unes diferències fonamentals els separen. Aquest és el punt de partida de l’estudi, que pretén analitzar l’ús dels clítics d’acusatiu i datiu. Com a primer objectiu, observarem el coneixement que demostren els infants portuguesos quant a la posició que ha d’ocupar el clític respecte del verb, ja que en el portuguès peninsular el clític es col·loca darrere del verb. Aquesta és la norma per defecte, a excepció d’alguns casos que detallarem més endavant en què el tipus d’oració condiciona que el clític vagi al davant del verb. En català, però, la posició del clític no depèn del tipus d’oració sinó de la finitud del verb. Com a segon propòsit d’aquest treball, analitzarem l’ús dels clítics partitiu en i locatiu hi del català. Aquests clítics, presents en altres llengües romàniques com el francès i l’italià, són inexistents en portuguès, i, per tant, és rellevant estudiar-ne l’adquisició. Mitjançant una prova de producció semiguiada, observarem l’ús i el coneixement de les formes i funcions dels pronoms clítics. També, una prova de preferències mesurarà les propietats pragmaticoinformatives adquirides prioritzant els contextos anafòrics en què el clític apareix com a pronom de represa. La finalitat és, d’una banda, obtenir un recull de l’ús dels clítics partitiu en i locatiu hi en estructures de dislocació, i també de definir fins a quin punt l’adquisició d’aquestes formes de partitiu i de locatiu representen un repte per als aprenents de primera llengua portuguès. A més, l’enfocament d’aquest estudi pot aportar dades a un debat actual en adquisició de segones llengües: els darrers anys, una part de la recerca ha posat èmfasi en els fenòmens d’interfície sintaxipragmàtica. Ens referim a fenòmens gramaticals que se situen en una àrea en què conflueixen aspectes computacionals, com la fonologia i la sintaxi, i aspectes conceptuals, com la semàntica, el lèxic i la pragmàtica. Entre molts altres, els estudis de Valenzuela (2006), Sorace (2009) i Arche i Domínguez (2011) debaten que la confluència dels dominis de la morfosintaxi i el discurs, com és el cas del nostre estudi, afegeixen dificultat en el desenvolupament de l’adquisició d’una segona llengua. A l’apartat següent repassarem alguns dels estudis afins al nostre que han tingut per objecte l’adquisició dels clítics en diferents llengües romàniques tant pel que fa a l’adquisició de les propietats estrictament gramaticals com pel que fa a les relacionades amb els fenòmens d’interfície, que són els dos nivells que tractem aquí.