Aquest estudi analitza el procés de producció de dues síl·labes que es troben en/nposició de xoc accentual en català i descriu les principals estratègies de resolució/nque utilitza la llengua en aquests contextos. En primer lloc, s’ha dut a terme un/nexperiment de percepció (500 judicis) que demostra un alt grau de confusió entre/nsíl·labes accentuades en posició de xoc i síl·labes àtones (camí net vs. caminet):/naixò demostra que la primera síl·laba implicada en el xoc experimenta una/ndesaccentuació gairebé sistemàtica. En segon lloc, s’ha realitzat un experiment de/nproducció que consta de triplets d’oracions (576 realitzacions) i en què es compara/nuna mateixa síl·laba (vi, pi) en tres condicions prosòdiques distintes: context de xoc/naccentual (vi blanc, pi gros); tònica seguida d’àtona (vi blanquet, pi grosset); i/nàtona (vinet blanc, pinet gros). Els resultats mostren que la durada i l’amplitud no/nsón correlats acústics fiables de la percepció de desaccentuació; el contorn d’F0, en/ncanvi, es manifesta com el principal indici acústic de la desaccentuació. En/ndefinitiva, aquest article demostra que el català presenta una estratègia general de/nreparació de xocs, l’afebliment o la completa desaccentuació del primer accent/nimplicat en el xoc (bon home, bon vi) i que aquesta estratègia/nes fa palesa a nivell acústic a través de l’organització tonal de l’enunciat.

This study aims at examining the production process of two syllables in a clash/ncontext and at describing the stress clash resolution strategies used in Catalan. First,/nwe carried out a perception experiment (500 target sentences) which proved a high/nlevel of confusion between stressed syllables in a clash environment and unstressed/nsyllables (camí net vs. caminet): this demonstrates the systematic destressing of the/nfirst syllable in the clash. Secondly, a production experiment was carried out with/ngroups of three sentences (576 utterances) in which always the same syllable was/ncompared (pi, vi) in three different prosodic conditions: clash context (vi blanc, pi/ngros), stressed syllable followed by unstressed syllable (vi blanquet, pi grosset),/nand unstressed syllable (vinet blanc, pinet gros). The results show that duration and/namplitude are not robust acoustic correlates of the perception of deaccenting;/nconversely, the F0 contour seems to be the main cue of destressing in such clash/ncontexts. Summing up, this article shows that Catalan uses a general strategy in/nstress clash resolution, the weakening or complete deaccenting of the first stress in/nthe clash (bon home, bon vi ), and furthermore, that this/nstrategy is directly reflected in the tonal organization of the sentence.