El impacto de las actividades realizadas en el planeta está produciendo cambios importantes en la atmósfera, el clima, el suelo, la biodiversidad y la vida humana. Por ello es necesario introducir cambios en los modelos de producción y consumo, como es el caso del modelo actual de construcción que presenta algunas inconsistencias que requieren un replanteamiento para hacer que esta actividad sea compatible con los principios del desarrollo sostenible. De aquí nace la necesidad de evaluar el comportamiento sostenible de las actividades del sector de la construcción. En el caso de los productos de construcción y de la edificación se han ido desarrollando varios sistemas y metodologías a lo largo de los años para dar respuesta a esta necesidad, sin embargo la obra civil se ha quedado algo atrás en materia de desarrollo sostenible. Es justamente ahora cuando están empezando a surgir distintos estándares y protocolos que pretenden mejorar esta situación. Dicha situación deja patente la necesidad de poner sobre la mesa las distintas actuaciones que se están llevando a cabo dando lugar al objetivo de este trabajo, que es el de poner en relevancia el estado del arte en esta materia de un modo didáctico y realizar la metodología que asiente las bases de la evaluación de la sostenibilidad para el caso de las infraestructuras. Para la consecución del objetivo se repasan los conceptos de la metodología del Análisis del Ciclo de Vida en la que se basan los métodos de cálculo de impactos. Se exponen conceptos sobre las ecoetiquetas y las Declaraciones Ambientales de Producto, poniendo especial atención en el caso de productos de la construcción donde se establecen las etapas del ciclo de vida de una construcción así como la estructura de la información a evaluar. Se realiza un estudio del panorama actual tanto en el sector de la edificación como el de la obra civil con el objeto de ver el paralelismo existente entre ambos y cómo uno puede aprender del otro. Además, se incluyen las ideas fruto de las reuniones mantenidas con distintas constructoras así como los proyectos que éstas están llevando a cabo. A partir de lo aprendido se exponen las bases para la evaluación del comportamiento sostenible en una infraestructura de forma que sea sencilla, útil y que armonice los distintos sistemas estudiados. Mediante dos ejemplos se clarifica la información expuesta con el fin de asentar los conceptos. Se incluye un primer ejemplo teórico y un segundo ejemplo práctico donde se utilizan herramientas que está desarrollando el Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC), y que sirven a la vez de análisis de adaptabilidad de dichas herramientas a la evaluación de la sostenibilidad en el caso de una obra civil. Finalmente, se cierra el trabajo citando posibles futuras líneas de investigación dado que este trabajo tiene el propósito de ser el precedente de otros que amplíen esta materia. La conclusión más clara que se extrae del trabajo es que la necesidad de desarrollar sistemas de evaluaciones de la sostenibilidad en obra civil de una forma armonizada y sencilla es latente en el sector. A partir de estas evaluaciones los técnicos encargados de la sostenibilidad de un proyecto tienen la capacidad de formar parte de la toma de decisiones de un proyecto y permiten que el condicionante sostenible sea un parámetro más a tener en cuenta. Además, una mejora de los impactos conlleva en muchos casos una reducción del consumo de recursos lo que afectará directamente a los costes de la infraestructura durante toda su vida útil. En muchos casos, la decisión de realizar evaluaciones de este tipo responde a criterios de marketing de las empresas, de visibilidad corporativa o de responsabilidad social. De este modo, la competencia entre los distintos agentes hace que se desarrollen proyectos en esta línea. Sin embargo, la administración podría forzar a que la competencia fuese mayor y fomentar el desarrollo sostenible exigiendo evaluaciones de este tipo para la licitación de obra pública, fijando niveles de emisiones o premiando a los proyectos que informen y reduzcan sus emisiones.

L’impacte de les activitats realitzades en el planeta està produint canvis importants a l’atmosfera, el clima, el sòl, la biodiversitat i la vida humana. Per això, és necessari introduir canvis en els models de producció i consum, com és el cas del model actual de construcció que presenta algunes inconsistències que requereixen un replantejament per fer que aquesta activitat sigui compatible amb els principis del desenvolupament sostenible. Per aquest fet, sorgeix la necessitat d’avaluar el comportament sostenible de les activitats del sector de la construcció. En el cas dels productes de construcció i de la edificació s’ha anat desenvolupant diferents sistemes i metodologies al llarg dels anys per donar resposta a aquesta necessitat, no obstant l’obra civil s’ha quedat enrere en matèria de desenvolupament sostenible. És precisament ara quan estan començant a sorgir diversos estàndards i protocols que pretenen millorar aquesta situació. Donada la situació actual, es deixa patent la necessitat de posar sobre la taula les diferents actuacions que s’estan duent a terme donant lloc a l’objectiu d’aquest treball, que és el de posar en rellevància l’estat de l’art en aquesta matèria d’una manera didàctica i realitzar una metodologia que assenti les bases de l’avaluació de la sostenibilitat pel cas de les infraestructures. Per a la consecució de l’objectiu es repassen els conceptes de la metodologia de l’Anàlisi del Cicle de Vida en la que es basen els mètodes de càlcul d’impactes. S’exposen conceptes sobre les ecoetiquetes i les Declaracions Ambientals de Producte, posant especial atenció en el cas de productes de la construcció on s’estableixen les etapes del cicle de vida d’una construcció així com l’estructura de la informació a avaluar. Es realitza un estudi del panorama actual tant en el sector de l’edificació com el de l’obra civil amb l’objectiu de veure el paral·lelisme existent entre ambdós i com pot aprendre l’un de l’altre. A més, s’inclouen les idees que són fruit de les reunions mantingudes amb diferents constructores així com els projectes que estan duent a terme. A partir de l’aprés s’exposen les bases per l’avaluació del comportament sostenible en una infraestructura de forma senzilla, útil i que harmonitzi els diferents sistemes estudiats. Mitjançant dos exemples es clarifica la informació exposada per tal d’assentar els conceptes. S’inclou un primer exemple teòric i un segon exemple pràctic on s’utilitzen eines que està desenvolupant l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC), i que serveix a la vegada d’anàlisi d’adaptabilitat d’aquestes eines a l’avaluació de la sostenibilitat en el cas d’una obra civil. Finalment, es tanca el treball citant possibles futures línies d’investigació donat que aquest treball té el propòsit de ser el precedent d’altres que ampliïn aquesta matèria. La conclusió més clara que s’extrau del treball és que la necessitat de desenvolupar sistemes d’avaluació de la sostenibilitat en obra civil d’una forma harmonitzada i senzilla es latent en el sector. A partir d’aquestes avaluacions els tècnics encarregats de la sostenibilitat d’un projecte tenen la capacitat de formar part de la presa de decisions d’un projecte i permeten que el condicionant sostenible sigui un paràmetre més a tenir en compte. A més, una millora dels impactes porta associat, en molts casos, una reducció del consum de recursos que afectarà directament als costos de la infraestructura durant tota la seva vida útil. En molts casos, la decisió de realitzar avaluacions d’aquest tipus respon a criteris de màrqueting de les empreses, de visibilitat corporativa o de responsabilitat social. D’aquesta manera, la competència entre els diferents agents fa que es desenvolupin projectes en aquesta línia. No obstant, la administració hauria de forçar a que la competència fos més gran i fomentar el desenvolupament sostenible exigint avaluacions d’aquest tipus per les licitacions d’obra pública, fixant nivells d’emissions o premiant als projectes que informin i redueixin les seves emissions.

The impact of human activities on the planet has as a result changes in the atmosphere, climate, soil, biodiversity and human life. For this reason, it is necessary to make changes in production and consumption patterns, such as in the current construction model, which presents some inconsistencies and where is necessary to think about in order to carry out the normal activity in accordance with the principles of sustainable development. This gives rise to the need for evaluate the sustainable behaviour of the activities of the construction sector. In the case of construction products and building several systems and methodologies have been developed to give response to this need, however the sector of civil engineering works has been left behind in terms of sustainable development. These are the times when different standards and protocols are emerging with the aim to improve this situation. Current developments and the different actions that are being carried out show a lack of systematization, which this project aims to overcome. Therefore, the objective of this project is to emphasize the state of the art in this subject in a didactic way and to develop the methodology, which sets up the basis for the civil engineering works sustainability assessment. To achieve the objectives of the project basic concepts of the Life Cycle Assessment are established because the impact calculation methods are based on it. Different concepts about eco-labels and Environmental Product Declarations are presented focusing on construction products where the stages of the infrastructure life cycle are explained as well as on the structure of the information to be evaluated. A study of the current situation of the construction sector, both for building and civil engineering works, is carried out in order to show the parallelism between them and how they can learn from each other. Moreover, is included the resulting knowledge from the meetings held with different construction companies as well as the projects that they are carrying out. Based on what has been exposed the bases of sustainability assessment in civil engineering works are presented in a simple and useful way that harmonizes the different studied systems. By means of two examples the information exposed is clarified in order to settle the knowledge, the project includes a first theoretical example and a second practical one which are done with tools being developed by the Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC). These examples are also used as an analysis of the adaptability of these tools to the assessment of sustainability in the case of a civil engineering work. Finally, the project is closed suggesting ideas of possible future research lines due to this project intends to be the precedent of others that will extend this subject. The most relevant conclusion drawn from the project is that the need to develop sustainability assessment systems in civil engineering works in a harmonized and a simple way is latent in the sector. From these evaluations sustainability technicians of a civil engineering work project have the capacity to be part of the decision-making process with consequence of allowing the sustainable parameter to be as well part of it. In addition, improved impacts often lead to a reduction in resource consumption, which will directly affect the costs of the infrastructure throughout its life. In many cases, the decision to perform evaluations of this type responds to marketing criteria of the companies, for corporate visibility or because of social responsibility. In this way, competition between the different agents lead to projects developed according to this philosophy. However, administrations could force a greater competition by asking as a mandatory requirement these evaluations for public works bidding, by putting a cap on emission levels or by rewarding projects that report and reduce their emissions.