Aquest treball és una reflexió antropològica al voltant de la identitat personal (jo). La idea del jo ha experimentat una sèrie de metamorfosis des del Renaixement fins a la postmodernitat que han transformat completament la seva natura i el seu lloc en el món. Partint de la idea de l'home com animal paradoxal, síntesi dialèctica de finitud i d'infinitud, l'autor recorre el camí que va del jo com a imatge i semblança de Déu (teocentrisme), al jo titànic (l'antropocentrisme) fins a la seva descomposició del jo que ens situa en una nova etapa de l'esperit.