In recent years the horticulture of proximity has increased its popularity greatly among consumers, who have linked this type of production with fresh and higher quality products. But although this method of cultivation may seem the ideal type of agriculture, given the advantages it presents in terms of rapid distribution of its products, it is necessary to keep in mind the environment where it is practiced. Crops located in periurban areas are subject to a higher level of contamination than crops located in rural environments, whether we are talking about the air, the soil, or the waters that irrigate them. The main objective of this work is to evaluate the impact on the cultures of the possible contaminants present in a periurban environment, in particular trace elements in the irrigation water and in the soil. To verify this impact, we have studied lettuce crops located in different areas of the Parc Agrari del Baix Llobregat. In order to determine the possible involvement of trace elements in lettuces, five different locations have been chosen throughout the Parc Agrari (Begues, El Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat and Viladecans), corresponding to fields of cultivation private and two sampling campaigns have been carried out in two different periods. Parameters such as fresh and dry weight, plant growth and chlorophyll content, as well as trace element content, have also been measured in the harvested lettuce, which has also been measured in the irrigation waters. It has been observed that both in the irrigation water and in the aerial part of the lettuce (edible part), the quantities of trace elements found do not pose a risk to the health of the consumer. However, it has been seen that the increase in the concentration of certain elements such as manganese negatively affects the chlorophyll content of the plant and causes it to be reduced. The moderately high salinity of the waters of the area (electrical conductivity around 2000 μS/cm) could not be related to any effect on lettuce growth. On the other hand, the waters considered of inferior quality, as they can be those coming from the Channel of the Infanta (Cornellà de Llobregat), due to its high content in nitrates and phosphates they of increase the rate of growth of the lettuces with they are irrigated with water of superior quality.

En els darrers anys l'horticultura de proximitat a vist com el seu nivell de popularitat ha augmentat molt entre els consumidors, que han relacionat aquest tipus de producció amb productes frescos i de més qualitat. Però malgrat que a priori aquest mètode de cultiu pot semblar el tipus d'agricultura ideal, donats els avantatges que presenta en quant a distribució ràpida dels seus productes, cal tenir molt present l'ambient on es practica. Els conreus situats en zones periurbanes estan sotmesos a un grau de contaminació més elevat que els conreus situats en ambients rurals, tant si parlem de l'aire, del sòl, com de les aigües que els reguen. L'objectiu principal d'aquest treball és avaluar l'impacte sobre els cultius dels possibles contaminants presents en un ambient periurbà, en concret d'elements traça en les aigües de reg i en el sòl. Per comprovar aquest impacte s'han estudiat cultius d'enciam situats a diferents zones del Parc Agrari del Baix Llobregat. Per determinar la possible afectació dels elements traça en els enciams, s'han escollit cinc ubicacions diferents repartides per tot el Parc Agrari (Begues, El Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Viladecans), corresponents a camps de conreus privats i s'han dut a terme dues campanyes de mostreig en dues èpoques diferents. En els enciams recol·lectats s'han mesurat paràmetres com el pes fresc i sec, el creixement de les plantes i el contingut clorofíl·lic a més a més del contingut d'elements traça, que també ha estat mesurat a les aigües de reg. S'ha pogut observar que tant a l'aigua de reg com a la part aèria dels enciams (part comestible) les quantitats d'elements traça trobades no suposen un risc per a la salut del consumidor. Tot i això s'ha vist que l'augment de la concentració de determinats elements com pot ser el manganès, afecta negativament al contingut clorofíl·lic de la planta i fa que aquest es redueixi. La salinitat moderadament alta de les aigües de la zona (Conductivitat elèctrica entorn als 2000 µS/cm) no s'ha pogut relacionar amb cap afectació sobre el creixement dels enciams. No obstant, les aigües considerades de pitjor qualitat , com poden ser les provinents del Canal de la Infanta (Cornellà de Llobregat), a causa del seu alt contingut en nitrats i fosfats fan augmentar la taxa de creixement dels enciams respecte als que són regats amb aigües de qualitat superior.

En los últimos años la horticultura de proximidad a visto como su nivel de popularidad ha aumentado mucho entre los consumidores, que han relacionado este tipo de producción con productos frescos y de mayor calidad. Pero a pesar de que a priori este método de cultivo puede parecer el tipo de agricultura ideal, dadas las ventajas que presenta en cuanto a distribución rápida de sus productos, hay que tener muy presente el ambiente donde se practica. Los cultivos situados en zonas periurbanas están sometidos a un grado de contaminación más elevado que los cultivos situados en ambientes rurales, tanto si hablamos del aire, del suelo, como de las aguas que los riegan. El objetivo principal de este trabajo es evaluar el impacto sobre los cultivos de los posibles contaminantes presentes en un ambiente periurbano, en concreto de elementos traza en las aguas de riego y en el suelo. Para comprobar este impacto se han estudiado cultivos de lechuga situados en diferentes zonas del Parc Agrari del Baix Llobregat. Para determinar la posible afectación de los elementos traza en las lechugas, se han escogido cinco ubicaciones diferentes repartidas por todo el Parque Agrario (Begues, El Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat y Viladecans), correspondientes a campos de cultivo privados y se han llevado a cabo dos campañas de muestreo en dos épocas diferentes. En las lechugas recolectadas se han medido parámetros como el peso fresco y seco, el crecimiento de las plantas y el contenido clorofílico además del contenido de elementos traza, que también ha sido medido en las aguas de riego . Se ha podido observar que tanto en el agua de riego como en la parte aérea de las lechugas (parte comestible) las cantidades de elementos traza encontrados no suponen un riesgo para la salud del consumidor. Sin embargo, se ha visto que el aumento de la concentración de determinados elementos como puede ser el manganeso, afecta negativamente al contenido clorofílico de la planta y hace que éste se reduzca. La salinidad moderadamente alta de las aguas de la zona (Conductividad eléctrica entorno a los 2000 μS/cm) no se ha podido relacionar con ninguna afectación sobre el crecimiento de las lechugas. Por otro lado, las aguas consideradas de peor calidad, como pueden ser las provenientes del Canal de la Infanta (Cornellà de Llobregat), debido a su alto contenido en nitratos y fosfatos hacen aumentar la tasa de crecimiento de las lechugas respecto a las que son regadas con aguas de calidad superior.