Des de l’Antiguitat les alteracions conductuals i mentals han estat un problema de difícil comprensió. Especialment aquelles de tipus delirant, les quals han afectat a gran quantitat d’artistes com Edvard Munch, Louis Wain o William Kurlek. Davant la pressuposició popular d’associar la genialitat amb la “bogeria”, el present treball pretén aclarir l’existència –o no– d’una relació entre el funcionament cerebral de l’esquizofrènic i les àrees cerebrals implicades en la producció artística. Sent també objecte del present, aprofundir en aquest trastorn de naturalesa complexa. Per apreciar l’evolució de l’esquizofrènia a través de l’art, ens hem basat en la turbulenta vida de l’artista holandès Vincent van Gogh, a més d’aprofundir en l’origen conceptual del trastorn, prenent com a fonaments les aportacions d’Emil Kraepelin, Eugen Bleuler, Kurt Schneider i Thimoty Crow. Tot això ha posat de manifest que la genialitat artística no es causa ni causant en sí mateixa d’una alteració mental. El que vulgarment hem nomenat “genialitat” refereix, vertaderament, a la capacitat que te l’individu de dialogar i confrontar-se amb sí mateix i compartir mitjançant el seu traç els significats de la seva emocionalitat i la seva realitat. Fer del seu llenguatge interior imatges comprensibles.