Meloidogyne spp. is a very important horticultural crops limitation at the mediterranean's zones, where the farmer has relied on chemical nematicides to manage the production losses for this cause, obviating the soil's ability to regulate pathogen populations. Due to concerns about the use of agrochemicals, the consequences of these on the environment and regulation in use, it is necessary to study strategies for proper and efficient management of agricultural ecosystems. The suppressive soils are those with some ability to prevent or reduce the spread of pathogens. Six soils of commercial agricultural plots were taken under two different production systems, integrated and organic; five were characterized as suppressive soils and one conductive. Two treatments per agricultural land were conducted, one sterilized and one not, with the goal of eliminating biotic interactions with tomato plants. Soils were mixed with sterile sand (1: 1 v / v) where tomato cv. Durinta, susceptible to Meloidogyne spp., was cultivated. The plants were inoculated with Meloidogyne incognita juveniles. The assay was maintained until enough accumulated temperature was recorded for the nematodes had fulfilled a generation. The supresiveness to Meloidogyne spp. was determined according to the number of eggs parasitized by fungi. The eggs extracted from the roots were seeded in restrictive growth medium and parasitism was evaluated 24, 48 and 72 hours later. Pochonia chlamydosporia was the only fungus isolated in the five suppressive soils, infesting between 13.5 and 43.7% of the eggs. It was verified that the sterilized soils generated greater root mass and higher rate of nematode reproduction, making clear that the removal of soil biota encourages reproduction of nematodes because of the lack of antagonists. It was observed, therefore, greater parasitism in soils under ecological management and unsterile treatment, being M10.55, with eggs parasitized 43.7%, the soil with more antagonistic potential.

Meloidogyne spp. és una limitació molt important en els cultius hortícoles de les zones mediterrànies. Els productors han confiat en nematicides químics per gestionar les pèrdues de producció per aquesta causa, obviant la capacitat pròpia del sòl de regular les poblacions de patògens. A causa de la preocupació per l'ús d'agroquímics, les conseqüències d'aquests sobre el medi ambient i la regulació en el seu ús, es fa necessari l'estudi d'estratègies per a una gestió correcta i eficient dels ecosistemes agrícoles. Els sols supresius son aquells amb certa capacitat per a prevenir o reduir la propagació de patògens. Es van prendre sis sols de parcel·les agrícoles comercials sota dos sistemes de producció diferents, integrada i ecològica; cinc varen caracteritzar-se com sols supresius y un com a conductiu. Es van realitzar dos tractaments per a cada sol agrícola, un no es va esterilitzar i l'altre es va esterilitzar amb l'objectiu d'eliminar les interaccions biòtiques amb les plantes de tomàquet. Els sòls foren barrejats amb sorra esterilitzada (1:1 v/v) on es va cultivar tomàquet cv. Durinta susceptible a Meloidogyne spp. Es van inocular les plantes amb juvenils de Meloidogyne incognita. Es va mantenir l'assaig fins que es va registrar temperatura acumulada suficient per a que els nematodes foren complert una generació. La supresivitat a Meloidogyne spp. es va determinar en funció del nombre d' ous parasitats per fong. Els ous extrets de les arrels es van sembrar en medi de creixement restrictiu i foren valorats a les 24, 48 i 72 hores. Pochonia chlamydosporia fou l'únic fong aïllat en els cinc sòls supresius, parasitant entre el 13,5 i el 43,7% dels ous. Es va comprovar com els sòls esterilitzats van generar major massa radiculars així com major tasa de reproducció dels nematodes, fent palès que l'eliminació de la biota del sòl fomenta la reproducció dels nematodes en no tenir antagonistes. Es va observar ,per tant, major parasitisme en els sòls sota gestió ecològica i tractaments sense esterilitzar, sent M10.55 amb 43,7% d' ous parasitats el sòl amb major potencial antagònic.

Meloidogyne spp. es una limitación muy importante en los cultivos hortícolas de las zonas mediterráneas, los productores han confiado en nematicidas químicos para gestionar las pérdidas de producción por esta causa, obviando la capacidad propia del suelo de regular las poblaciones de patógenos. Debido a la preocupación por el uso de agroquímicos, las consecuencias de estos sobre el medio ambiente y la regulación en su uso, se hace necesario el estudio de estrategias para una gestión correcta y eficiente le los ecosistemas agrícolas. Los suelos supresivos son aquellos con cierta capacidad para prevenir o reducir la propagación de patógenos. Se tomaron seis suelos de parcelas agrícolas comerciales bajo dos sistemas de producción diferente, integrada y ecológica; cinco se caracterizaron como suelos supresivos y uno como conductivo. Se realizaron dos tratamientos por cada suelo agrícola, uno no se esterilizó y el otro se esterilizó con el objetivo de eliminar las interacciones bióticas con las plantas de tomate. Los suelos fueron mezclados con arena esterilizada (1:1 v/v) donde se cultivó tomate cv. Durinta susceptible a Meloidogyne spp. Se inocularon las plantas con juveniles de Meloidogyne incognita. Se mantuvo el ensayo hasta que se registró temperatura acumulada suficiente para que los nematodos hubieran cumplido una generación. La supresividad a Meloidogyne spp. se determinó en función del número de huevos parasitados por hongos. Los huevos extraídos de las raíces se sembraron en medio de crecimiento restrictivo y se valoró el parasitismo a las 24,48 y 72 horas. Pochonia chlamydosporia fue el único hongo aislado en los cinco suelos supresivos, parasitando entre el 13,5 y el 43,7% de los huevos. Se comprobó como los suelos esterilizados generaron mayor masa radicular así como mayor tasa de reproducción de los nematodos, haciendo patente que la eliminación de la biota del suelo fomenta la reproducción de los nematodos al carecer de antagonistas. Se observó, por tanto, mayor parasitismo en los suelos bajo gestión ecológica y tratamiento sin esterilizar, siendo M10.55 con 43,7% de huevos parasitados el suelo con mayor potencial antagónico.