Abstract:
|
L’objectiu principal d’aquest treball és estudiar l’estat actual del Túnel del Montclar –
l’obra d’enginyeria més important del Canal d’Urgell i el túnel més llarg d’Europa
durant gairebé un segle des de la seva construcció. Per valorar l’estat del túnel, he fet
un estudi previ, que consta d’un estudi topogràfic per detectar possibles desviacions o
moviments del subsòl que afectin el túnel, un estudi geològic per determinar els
materials i estructures geològiques que envolten i afecten al túnel, un estudi
visual/fotogràfic per valorar l’estat aparent del túnel i un estudi de càrregues en que es
simulen els esforços existents en el túnel. Partint de la base de que el túnel té 150 anys
i que no es coneixen estudis previs comparatius, algunes interpretacions són solament
suposicions.
A nivell topogràfic, s’han detectat que dues zones contenen desviacions destacables, en
el perfils 6-7 (70cm) i els perfils 57-67(1,30m), aquest últim tram coincideix amb el pas
per sota del tossal de la torreta (punt més alt de la serra).
A nivell geològic, el túnel travessa una anticlinal i dos encavalcaments. Els materials
van de més joves en els extrems, a més antics a la part central. Els encavalcaments
coincideixen amb les zones amb més desviació detectada.
A nivell visual, tot i que es conserva força bé, el túnel comença a acusar el pas dels
anys, el revestiment gunitat, en general està bastant deteriorat. El terra del túnel està
també força afectat en alguns trams. L’estructura de sosteniment de pedra es conserva
força bé, tret d’alguns punts concrets en que hi ha parets laterals i alguna volta en mal
estat i en situació perillosa, coincidint amb els punts més desviats.
Per tot això i per l’importància que té el túnel, és necessària una millora del seu estat.
En aquest treball es proposen tres opcions de millora. Una proposta bàsica, amb un
sanejament i formigonat dels punts crítics, i una reforma del revestiment de formigó
projectat, opcionalment és pot projectar el terra també. És manté la secció. Una
proposta òptima, que consta d’un sanejament general del revestiment malmès i dels
punts crítics, una impermeabilització i un formigonat armat estructural de tota la volta,
i una reparació opcional del terra. La secció és redueix lleugerament. La ultima opció
és la més costosa i laboriosa, és una proposta ideal, l’objectiu seria fer una nova secció,
no modificar mides però si posar-hi nous materials. S’enderrocaria el sosteniment
actual, solera i volta de pedra, s’impermeabilitzaria tota la volta i és reconstruiria la
secció amb formigó armat. D’aquesta forma es podria mantenir la secció o inclús
augmentar-la lleugerament. |