The Cathedral of Girona is worldwide known due to its gothic single nave, the widest in the world in its style (about 23 m wide). Nowadays the building shows an impressive baroque façade, but obviously before the 18th century other structures acted as west end of the magnificent gothic church. The aim of this paper is to draw the state of this closing structures during the first half of 16th century. The identification of such structures is today possible due to two exceptional sources: a table painted by Pere Mates circa 1543-1550 (Museu d’Art de Girona) and a processus hold by several members of the Cathedral staff in 1512-1513, concerning the state of the architectural works at that moment (Arxiu Capitular de Girona). The documentary source allows a very accurated interpretation of what appears on the pictorical one, and thus can lead to a clare vision of the state of the church in the middle of the 16th century. A situation that might have been permanent if the Cathedral Chapter and Bishop had not decided, from the second half of the same century on, the progression of the building works and the accomplishment of the 14th century single gothic nave project with a baroque façade

La catedral de Girona és universalment coneguda pel fet que posseeix la nau única més ampla del món en estil gòtic (prop de 23 metres d'amplada), i també perquè té una molt notable façana barroca que tanca l'edifici per ponent, damunt d'una solemne escalinata. Graonada i façana constitueixen una de les estampes més populars de la ciutat. Tanmateix, com bé es pot suposar, hi hagué unes altres solucions que precediren aquest tancament barroc. El present article té com a objectiu dibuixar l'estat del tancament occidental de la catedral de Girona entre la segona i la cinquena dècades del segle XVI i reflexionar a l'entorn de la seva existència. Aquesta presentació avui és possible gràcies a dues fonts excepcionals. Per una banda, la taula de Pere Mates, exposada al Museu d'Art de Girona i ja coneguda en part per la literatura científica, i, per l'altra, un document fins avui inèdit de valor impagable: un procés que implica l'administració de la fàbrica, datat els anys 1512-1513 i conservat dins la sèrie de llibres d'obra de la seu de Girona. Aquest document, amb l'ajut del coneixement actual dels precedents del temple gòtic, permet llegir diàfanament el que es veu representat a la taula del pintor guixolenc. Dos documents valuosíssims que, alhora, acrediten i il·lustren quina era la fesomia de la catedral en aquells moments i quina hauria pogut ser també avui, si se n'hagués mantingut dempeus la façana gòtica bastida damunt la nau romànica, abans no decidís el capítol de continuar, a la darreria del cinc-cents, la construcció dels dos darrers trams de la gran nau i de tancar-la, un segle i mig més tard, amb una nova façana barroca