El principal objectiu d’aquest projecte es basa en l’estudi de la viabilitat de la incorporació d’un control d’estabilitat imposat per un fre diferencial en el tren posterior en un cotxe de tracció posterior. El vehicle en el que és valorarà la seva utilització és en un monoplaça de competició de la Formula Student, la primera utilització d’aquest sistema va aparèixer en les competicions l’any 1997 en la Formula 1, on el mateix any es va prohibir. La planta del vehicle s’ha realitzat mitjançant el model de la bicicleta però amb alguns factors correctors per aconseguir uns resultats més reals. Aquesta s’ha introduït en el Simulink, el mateix programa ha permès extreure els resultats amb la utilització i sense del fre diferencial, el qual ha donat resultats suficients per a poder valorar-ne la seva imposició. Després de observar els beneficis que comporta la seva utilització, s’ha vist que quasi no afecta al comportament del vehicle. Aquest fet és degut principalment a dos factors: La utilització d’uns pneumàtics sobredimensionats per a les sol·licitacions demanades pel vehicle en aquesta competició. La funcionalitat d’aquest sistema, no era només la utilització d’aquest sistema en el pas per corba sinó també en la sortida com una adaptació d’un diferencial actiu. Aquesta aplicació en els monoplaces de Formula 1 era beneficiosa, però en el monoplaça en el que s’ha fet l’estudi ja incorpora un diferencial actiu degut a que incorpora un motor independent per a cada roda.