L’objectiu principal d’aquest treball és la identificació i qualificació dels guixos d’aquestes dues comarques. Així mateix, l'objectiu de l'estudi és conèixer els principals llocs de guix d'interès des del punt de vista de la indústria i la construcció. I un tercer objectiu és valorar si aquests guixos contaminen a les aigües. La metodologia seguida en aquest treball és resumeix en dos grans apartats: els treballs de camp i els treballs de laboratori. Els treballs de camp, els quals van tenir una recerca prèvia sobre quins llocs podien tenir concentracions més importants de guix, consisteixen en una recollida de mostres del terreny, així com un reportatge fotogràfic i descriptiu dels afloraments. El segon bloc, els treballs de laboratori, tracten sobre anàlisis i assaigs tals com: fluorescència de raigs X i microscòpia òptica per saber la composició mineralògica de les mostres, difracció de raigs X per saber la composició química, ATD-TG per conèixer les propietats tèrmiques, compressió simple per avaluar la resistència i mesura de la conductivitat de l’aigua per saber si porten més o menys sulfats (el guix és sulfat de calci dihidratat, CaSO4·2H2O). Els resultats revelen que els guixos són bastant purs en aquestes àrees, encara que de qualitats diferents segons la zona. A la Conca de Barberà el guix és de major qualitat que a la Segarra. Els guixos de la Conca de Barberà presenten, als assajos de compressió simple, valors sobre els 15 MPa de mitjana, mentre que els de la Segarra a penes superen els 10 MPa, excepte algunes mostres aïllades. En les vistes al microscopi és on es veuen més diferències. Els cristalls de les mostres de la Conca de Barberà són, en general, més grans que els de la Segarra, tot i que per exemple, a Valldeperes (Conca de Barberà) hi ha mostres amb bastants carbonats, cosa que els fa baixar la qualitat. Els resultats de la difracció indiquen que el guix és majoritari en totes les mostres de la Conca de Barberà, tot i que hi ha algunes d’elles que tenen presències significatives de quars, calcita i dolomita. Els guixos més bons de la Conca de Barberà són classificats com a alabastre, característics per la seva translucidesa. Per últim, per avaluar realment si es podrien explotar aquests recursos minerals s’hauria de fer un estudi més a fons sobre les quantitats reals de reserves i un estudi econòmic exhaustiu. A la zona de Sarral, a la Conca de Barberà, ja hi havia hagut bones explotacions d’alabastre fins el segle passat, per tant és un punt a favor per valorar si realment val la pena extreure guix de les pedreres. A la Segarra, hi ha hagut petites extraccions en el passat, però de forma molt puntual. El guix és no alabastrí, però pot tenir les seves utilitats.