Des de fa relativament poc temps, els materials polimèrics han trobat una gran varietat d’aplicacions en forma de films obtinguts a partir d’extrusió. Donat que aquets presenten un gran nombre de propietats, cada vegada més es busquen aplicacions d’alt valor afegit per aquets tipus de material. Però per això cal estudiar, en films orientats, com es relacionen les propietats mecàniques amb la cristal·linitat, orientació i grau d’estirament assolit durant un procés d’extrusió calandra quan es fan variar diferents paràmetres. Amb aquest objectiu, i a partir d’assajos de tracció, DSC (Calorimetria diferencia d’escombrat) i FTIR (espectroscòpia d’infraroig amb transformada de Fourier), s’estudia la relació entre resistència màxima, ductilitat, cristal·linitat, orientació i grau d’estirament assolit en films tant en la direcció de la màquina (MD) com en la direcció transversal (TD). Obtinguts a partir d’un sistema d’extrusió calandra en el que s’aplica un ganiveta d’aire a la sortida del broquet, utilitzant dos sistemes diferents de refrigeració, un a partir de ventiladors i un segon a partir de compressors. El sistema s’aplica tant al Moplen (homopolímer de polipropilè) com a la mescla de Moplen amb 2% de Daploy (polipropilè lleugerament ramificat) obtinguda a partir tant de mescla física com per extrusió de doble cargol. D’aquesta manera es pot observar com la refrigeració aplicada en el sistema afavoreix l’orientació del films. Tot i això ni la refrigeració, ni la composició del polímer, ni les relacions d’estirat, són suficients per produir canvis significatius en la cristal·linitat dels films extruïts. Però si que ho són per produir variacions en les propietats mecàniques de les mateixes, on un augment de la relació d’estirat provoca un augment de la resistència a la tracció i un descens de la ductilitat, podent establir relacions de linealitat entre ambdós casos quan s’aplica el sistema d’extrusió descrit. Així doncs, es determina que s’aconsegueix obtenir films mitjançant el sistema descrit on la refrigeració ha estat altament rellevant per l’orientació però no suficient per variar la cristal·linitat. Les altres variables aplicades com són la relació d’estirat i la composició del polímer tampoc afecten significativament a la cristal·linitat, però si a les es propietats mecàniques com ho demostren les equacions establertes. Finalment, la incorporació del Daploy no proporciona la resposta esperada ja que, degut el seu estat, falseja els resultats obtinguts.