To access the full text documents, please follow this link: http://hdl.handle.net/2099.1/19863

Els bioreactors d’immersió temporal com a millora de les tècniques clàssiques de micropropagació del peu hibrid GF-677 (Prunus amygdalus x Prunus persica) i del nabiu (Vaccinium corymbosum L.) cv. Biloxi
Torrents Pallarès, Sergi
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia; Martínez Farré, Francesc Xavier; Bordas Baliu, Mireia
El present Projecte de Final de Grau té com a objectiu principal comparar el mètode estàndard de micropropagació in vitro en medi semi-sòlid amb agar, emprat per l’ empresa Agromillora Ibèria SL, amb el sistema de Reactors d’Immersió Temporal Automàtics (RITA®) en el portaempelt de Prunus amygdalus x Prunus persica GF-677 i en Vaccinium corymbosum cv. Biloxi durant un cicle de tres subcultius en fase de multiplicació de brots. En ambdós materials vegetals s’han assajat sis tractaments d’immersió temporal (IT) combinant dues variants: a) temps i freqüència d’immersió (simple, S, 30 minuts/dia repartits en 5 minuts cada 4h, ITS; doble, D, 60 minuts/dia repartits en 5 minuts cada 2h, ITD); i b) grau de manipulació de la tofa (sense, 1; baix, 2; i alt, 3). Els anteriors s’han comparat amb un control cultivat en medi semi-sòlid d’agar (A), del que en resulten set tractaments: A, ITS1, ITS2, ITS3, ITD1, ITD2 i ITD3. S’ha avaluat la taxa de creixement dels germoplasmes dels diversos tractaments durant l’assaig in vitro i, posteriorment, la supervivència de les plantes del cv. Biloxi al final del període d’aclimatització i la supervivència del portaempelt GF-677 als 57 dies després de l’aclimatització. Pel que fa al nabiu cv. Biloxi s’ha observat que la no manipulació de la tofa durant els tres subcultius en IT redueix fortament la taxa de creixement. D’altra banda, el tractament ITD3 millora la taxa de creixement (40) respecte a l’obtinguda en el medi semi-sòlid (18), però sense reducció del cost de manipulació i, en canvi, ITS2 i ITD2 mostren taxes poc superiors al protocol estàndard però amb gran avantatge sobre aquest ja que disminueixen notòriament el cost de producció. Paral·lelament, en el peu híbrid GF-677 també s’aprecia que la no manipulació de la tofa durant els tres subcultius en IT fa minvar la taxa de multiplicació. En aquest cas, el tractament ITS3 promou una major taxa de creixement (118) però no abreuja el cost de manipulació, mentre que ITD2 redueix clarament el cost de producció a la vegada que mostra una taxa de creixement (68) superior a l’observada en medi semi-sòlid. Tot i que els percentatges d’aclimatització del cv. Biloxi han resultat baixos, ITS2 promou una major supervivència (53%) que el medi semi-sòlid (37%). La menor relació biomassa aèria/biomassa radicular de les plantes provinents del sistema IT suposa una millor qualitat dels plançons. Referent al portaempelt GF-677, únicament el percentatge de supervivència de ITD2 (96%) és superior al del protocol estàndard (90%). Per aquesta espècie, les plantes provinents del sistema IT tendeixen a mostrar una lleugera reducció del creixement total i, en alguns tractaments (ITD1 i ITD2), també es detecta una relació biomassa aèria/biomassa radicular més baixa.
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Agricultura::Fructicultura
Bioreactors
Cultiu in vitro
Grau de manipulació de la tofa
Taxa de creixement
Supervivència de l'aclimatització
Medi semi-sòlid
Medi líquid
Bioreactors
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
Universitat Politècnica de Catalunya
         

Show full item record

 

Coordination

 

Supporters