El fòsfor és un recurs limitat incapaç de mantenir a llarg termini un nivell d’extracció com l’actual. Tot el fòsfor que flueix actualment, no només no es recupera i es considera com a perdut, sinó que les entrades de fòsfor a les masses d’aigua poden provocar greus problemes d’eutrofització. Conseqüentment, la clau per minimitzar l’extracció i evitar els problemes d’eutrofització consisteix en el desenvolupament de noves tecnologies d’eliminació i/o recuperació de fòsfor de les aigües residuals. Actualment, els mètodes d’eliminació de fòsfor més utilitzats són la precipitació química i l’eliminació biològica. El fòsfor eliminat per aquestes dues vies es perd per deposició en abocadors o per incineració, i només es revaloritza quan els fangs generats es destinen a l’agricultura (mitjançant el compostatge) o s'utilitzen a la indústria del ciment. En mètodes de recuperació de fòsfor de les aigües residuals, la cristal·lització d’estruvita és la tecnologia emergent més estudiada i prometedora. La cristal·lització d’estruvita s’aplica als corrents provinents de la digestió anaeròbia dels fangs, aigües riques en fòsfor que, generalment, són reconduïdes a la capçalera de la planta. Aquest mètode permet recuperar el fòsfor en una forma fàcilment reutilitzable, l'estruvita, que pot ser utilitzada com a matèria primera per a la indústria de fertilitzants. L’objectiu principal d’aquest projecte ha estat analitzar els principis que regeixen els processos d’eliminació i recuperació del fòsfor de les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR). Per tal de poder estudiar la capacitat potencial de recuperació de fòsfor d’una planta de tractament, s’han seleccionat dues de les EDARs més importants de Catalunya: l'EDAR del Besòs i l'EDAR del Prat de Llobregat. Aquestes dues estacions depuradores tenen característiques diferents, sobretot pel que fa al tractament de fangs. L'EDAR del Besòs no disposa d'un sistema específic de tractament de nutrients i els fangs no són sotmesos a cap tipus de tractament previ a la seva deshidratació. En canvi, l'EDAR del Prat de Llobregat disposa d'un tractament secundari que inclou nitrificació-desnitrificació en el reactor biològic i, a més, incorpora una etapa de digestió anaeròbia dels fangs que té lloc prèviament a la seva deshidratació. Finalment, s’ha realitzat un estudi del potencial econòmic de la comercialització d’estruvita, així com l’anàlisi de l’impacte ambiental de la implantació d’aquesta tecnologia en una EDAR.