Les nanopartícules magnètiques (NP) tenen unes característiques molt adients per ser utilitzades en múltiples aplicacions biomèdiques. Una d’aquestes aplicacions és la utilització de nanopartícules magnètiques per potenciar el seguiment de les cèl·lules fent ús de tècniques d’imatge com la ressonància magnètica. Una segona aplicació important pot ser en el camp de la teràpia cel·lular. Per exemple, cèl·lules endotelials progenitores (EPC) marcades amb NP magnètiques es poden utilitzar de forma terapèutica per potenciar la angiogènesis pel tractaments reparadors de malalties isquèmiques com l’ictus, l’infart de miocardi, la isquèmia perifèrica entre d’altres. L’objectiu és el de crear biomaterials per a l’aplicació terapèutica per al qual es marquen les EPCs amb NP perquè es puguin administrar i guiar externament, mitjançant l’aplicació d’un camp magnètic, cap a la zona afectada (cervell, cor, múscul) i que aquestes puguin regenerar el teixit afectat amb major eficàcia. Per poder utilitzar NP en aplicacions biomèdiques, aquestes hauran de presentar unes característiques determinades. Per exemple, les NP no han de ser tòxiques per les cèl·lules ni han d’impedir cap de les seves funcions. D’altre banda, és important conèixer com les cèl·lules afecten les propietats de les NP. Una altra característica que han de complir les partícules és que en el moment de la administració en l’esser humà tinguin les propietats magnètiques òptimes per poder dirigir les cèl·lules cap a la zona afectada. En aquest treball s’ha quantificat la ingesta de NP per diferents tipus de cèl·lules endotelials. S’ha estudiat la cinètica de degradació d’aquestes NP simulant les condicions a les que es troben en un endosoma intracel·lular. Per això, s’han utilitzat dues metodologies diferents, ressonància magnètica d’imatge (MRI) i anàlisi químic. Finalment, s’ha posat a punt la preparació de mostres per tal d’observar cèl·lules EPC marcades amb NP en el sincrotró ALBA.