Use this identifier to quote or link this document: http://hdl.handle.net/2072/210954

Cultural self-identification(s) and personal social networks among first and second-generation immigrants
Benet-Martínez, Verónica
Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca; Universitat Pompeu Fabra
L’estudi examina les relacions entre (1) les xarxes socials personals de la població immigrant resident a Barcelona i (2) les seves identitats culturals múltiples. L’objectiu principal de l’estudi és entendre com el contingut i l’estructura de les relacions socials dels immigrants facilita o dificulta (1) tenir un sentiment de pertinença a les noves cultures d’acollida, la catalana i la espanyola, i (2) la integració d’aquestes noves identitats socioculturals amb la seva identitat d’origen en una nova identitat bicultural cohesiva. El nostre plantejament inicial era que els immigrants amb xarxes socials més diverses des del punt de vista de la seva composició cultural tindrien més recursos socials i experiències cognitives més diverses , factors que afavoreixen les identificacions múltiples i la participació cívica. Els resultats de l’estudi mostren que el grau d’identificació dels participants amb la seva cultura ètnica o d’origen és força alt i, en certa mesura, més alt en comparació amb les cultures d’acollida ( catalana, cívica i espanyola). Tanmateix, el vincle dels participants amb les cultures d’acollida (p. ex., la cultura catalana) és prou rellevant per a indicar una orientació bicultural (catalana i ètnica). Les anàlisis de correlacions revelen que sentir-se català no impedeix sentir-se part de la comunitat etnocultural d’origen. A més, existeix una interrelació entre l'orientació cultural catalana i la identificació amb les comunitats cíviques locals. De la mateixa manera, tenir competències en llengua catalana no va en detriment de les competències en llengua castellana. Les anàlisis també mostren que factors com l’orientació cultural catalana, l’ús del català i la identificació amb la cultura catalana tenen una correlació positiva amb el grau de chohesio de la indentitat bicultural, afavoreixen el benestar psicològic i disminueixen l’estrès aculturatiu. L’anàlisi de les xarxes socials mostra que la identificació amb la cultura catalana, l’orientació cultural catalana i la integració de la identitat són factors clau per tenir xarxes socials més diverses des del punt de vista ètnic i lingüístic, amb menys membres del col•lectiu d’origen, i amb subgrups o “cliques” culturalment més heterogenis. La identificació espanyola també prediu, en mesura més reduïda, la diversitat de les xarxes. Els nostres resultats contribueixen a la recerca actual i les teories sobre interculturalitat i identitat cultural.
We examined the links between (1) the social networks of immigrants residing in Barcelona, and (2) these individuals’ multiple cultural identities. The main goal of the study was to understand how the content and structure of immigrants’ social relations facilitate or impede (1) having a sense of belonging to the new Catalan and Spanish cultures, and (2) the integration of these newer socio-cultural identities (Catalan, Spanish) along with their ethnic identity into a cohesive cultural self-concept. Our premise is that immigrants with culturally diverse social networks may have more social resources and more diverse cognitive experiences, all experiences that facilitate multiple self-identifications and civic participation. Results showed that participants’ involvement with their ethnic cultures is medium-high and somewhat higher than involvement with the host (Catalan, Civic, Spanish) cultures. At the same time, however, participants’ level of involvement with and attachment to the host cultures (e.g., Catalan) is quite sizable, supporting a bicultural (Catalan-Ethnic) orientation. Correlational analyses revealed that feeling Catalan does not come at the expense of feeling part of the Ethno-cultural community. Further, having a Catalan cultural orientation and identifying with the local civic communities feeds into each other. Similarly, Catalan language competencies do not come at the expense of Spanish language competencies. These analyses also revealed that having a Catalan cultural orientation, using the Catalan language, and identification with Catalan culture are all behaviors positively linked to higher identity integration and psychological wellbeing, and lower acculturation stress. The social network analyses showed that Catalan identification, Catalan cultural orientation, and identity integration all predict having personal networks that are more ethnically and linguistically embracing catalan culture:diverse, with less co-ethnic members, and with cliques that are more culturally heterogeneous. Spanish identification also predicts diversity in the networks but less strongly. Our findings inform current research and theory in interculturalism and cultural identity.
2013-05-09
Immigrants -- Assimilació cultural
Identitat ètnica
Aculturació
Biculturalisme
Xarxes socials en línia
Immigrants – Catalunya
L'accés als continguts d'aquest document queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/
46 p.
Report
Els ajuts de l'AGAUR;2010 ARAFI_00022
         

Full text files in this document

Files Size Format
2010 ARAFI_00022.pdf 12.18 MB PDF

Show full item record

 

Coordination

 

Supporters